Cercador
Jo no et vaig suïcidar!!
Un relat de: Becari- Compartir:
Jo no et vaig suïcidar!!
Pensava que tot estava oblidat
però m'ha abordat la memòria
la nostra desgraciada història
Xantatge emocional
jo et volia deixar
em doblaves l' edat
jo no et vaig suïcidar!!
No vaig llegir la nota de comiat
la policia no em deixar
davant els meus pares declarant
jo no et vaig suïcidar!!
Ara no se deixar-me estimar
ni t'imagines com m'he odiat.
el meu cor vas deixar
enrocant-se davant el teu escac mat.
Per què ho vas complir?
Perquè vas embogir?
Perquè no em podies oblidar?
Perquè no ho vaig evitar?
Tot plorant he decidit que passo
la pàgina d'aquesta historia
perdent-li la por a la por
aniquilant la memòria
si cal faré hores extres al psiquiatra
tot sigui par la pàtria.
Que perquè tinc por a estimar?
És cert, ja és hora d'acabar
aquesta història interminable
amb víctima però sense culpable
i posar punt i final
Doncs jo no et vaig suïcidar!!!
Comentaris
-
por a estimar... mmmm... por a estimar....[Ofensiu]Leela | 28-10-2005
Becari,
avui m'odiaras, n'estic segura... hehehehe....
El teu poema m'ha agradat, l'estructura, la història que s'explica (com ho fas, a mi em costa molt explicar històries amb els poemes).
Només una cosa: tu no la vas suicidar, però no deixis que ella et suicidi!.. no tinguis por a estimar... potser és cert que al principi costa, però si no estimem.. què més podem fer?
Una abraçada!
Leela
-
que quedi clar que...[Ofensiu]Capdelin | 18-10-2005 | Valoració: 10
quan ella pugi al pòdium amb 20 medalles d'or, quan li toqui la loteria, quan l'escullin mis univers, quan el jefe la nombri supersecretària i li augmenti considerablement el sou, es casi amb ell i a mi em foti una patada als ous... que quedi clar que jo... no sóc culpable dels seus èxits...
doncs quan li vagis maldades, tampoc... hi ha qui s'ho pren massa en sèrio i es perd per laberints d'ombres que porten a la foscor...
una abraçada!
PD. recepta farmacèutica: " a diari, llegir un poema d'en Becari!"
