JO ENCARA T'ESTIMO

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
JO ENCARA T'ESTIMO

Enyoro tant els besos matinals,
lliures de nit, horitzons d'un nou dia,
incandescents, breus, tendres i jolius!

Surto de casa amb presses i neguits,
aclaparat per l'ombra del teu no.
"Bon dia, noi!", murmuren els veïns.
Els mig responc, capcot, trist i abatut:
tots saben prou que jo encara t'estimo.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Tristesa[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    Tristesa per la pèrdua O absència de l'ésser estimat, és allò que traspua el teu poema. L'he tor pot ser dolça, aquest és trist! I plasmat en bells versos.
    Amb total cordialitat

  • ben trobat[Ofensiu]
    Atlantis | 20-03-2023

    Un poema de to alegre però trist. Acceptar el No i pensar amb enyorança.

    És una minúcia...però no m'agrada la paraula "jolius".