Ja no somio

Primer de tot, gràcies per comentar-me...
Segon, m'has donat les ganes de llegir-te, dins d'aquest immens oasi literari no sempre ben entès. De vegades sense ordre ni control.
A primer cop d'ull, mai millor dit, m'ha donat la impressió que la teva poesia denota una mena de melancolia, processada per una experiència ("experiències") negatives. No sempre, eh? Per altra banda, no podem ni sabem -tampoc podem evitar- fer-nos preguntes de caràcter descriptiu que van més enllà del mer interès... Haurem d'esbrinar aquestes metàfores que s'intueixen. Com saps bé, i totes les metàfores són portadores de cultura i que representen un doble (o més) aspectes.

Gràcies de nou i fins aviat!

Mon

que no somïis... perquè somiant s'imaginen llocs meravellosos, persones excepcionals, fets extasiables i... tot això costa hipoteques i una despesa enorme i després quan despertes et dónes compte que el llit té quatre potes, la veïna del tercer és horrible i en la vorera segueixen havent-hi caques de gos...
una abraçada!

per la contundència de les paraules triades. Les justes i adients per insuflar al missatge la força arrossegadora de qui ja no creu en els somnis, perquè la realitat ja l'ha fet tocar de peus a terra.

És un poema molt trist, un lament amarg i impotent i, alhora, un exercici poètic de bella factura. Et felicito.

Una abraçada, Becari!

per vençut
tens beca per molt i tot el meu suport
gràcies per la teva visita, a partir d'ara treure els coberts dels diumenges

una mica apagat, però m'ha encantat, ehhhh
has trobat versos realment genials, Becari!!!!
una abraçada!!!

I es que abans de les serps,
el paradís era un fris
d'arcàngels copulant
sense morbo ni permís

Original, fresc, àgil. Bé!

-Filladelvent-