ja havia crescut o nomes havia nascut?

Un relat de: petitona

A casa, sola, amb la llum mig apagada, maquillant-se, preparant-se per la festa, la seva ultima festa com a mossa per convertir-se... Ballarien, riurien, imaginarien i creixerien. Al final creixerien. Ningú ho podia remeiar, ningú...
Llesta. Últims tocs de pintallavis. Amb el vestit posat i el pentinat arreglat tant cops com un music afina el seu instrument, es donà l'ultima repassa, fixant-se en el més petit detall. Llums apagades i el soroll de les claus al tancar la porta.
Joves xerrant, cridant. Nens plorant agafats de la mà de se mare, jugant amb els cotxes i les nines. Avis passejant a la llum de la lluna reflectida sobre el riu...i ella, sola, enmig de la massa de gent, caminat apressuradament, dirigint-se a la festa, pensant en les conseqüències de aquella nit.
Ella obrí la porta i es trobà envoltada de gent, sorolls, colors, fum....ja havia crescut?


A la seva habitació, ell, amb la musica posada, i empastifant-se el cabell de gel fixador, preparant-se per la festa, la seva ultima festa com a vailet per convertir-se... Ballarien, riurien, imaginarien i creixerien. Al final creixerien. Ningú ho podia remeiar, ningú...
Llest. Apagà la musica i sortí de l'habitació a despedir-se de se mare.
Al carrer, tot en silenci, cap nen, cap adult, cap adolescent, cap avi...ningú. Nomes ell i els seus pensament.
Ell obrí la porta i es troba envoltat de gent, sorolls, colors, fum...ja havia crescut?

Ella: Des sobte se'l trobà. Cara a cara, sense previ avís, com el primer amor...

Ell: la tenia davant. Era la mes bonica de totes elles...

Ella: Una petita esgarrifança va senti pel cos fins arribà al lloc més profund del seu cor...

Ell: La seva mirada, de dalt a baix, recorrent tot el cos a ella...

Ella: Ella se'l mirà, emocionada, s'apropà i li digué: ...

Ell: mogué un peu, i ja la tingué davant. Ella obri la boca i li digué: ...

-La desil·lusió augmenta la manca d'esperança...

Ell: li agafa les mans i la besà, petó petit...

Amb la mirada es digueren: "endavant", i aquella va ser la seva millor conversa.

Comentaris

  • Gracies per la dedicatòria, m'has fet somriure.... [Ofensiu]
    Corb | 22-01-2006 | Valoració: 10

    Primer de tot agraïrte que encanara pensis en un corb, que malauradament fa temps que no surt del niu, però que et promet que quan pari de ploure sortirà i ho farà amb més ganes que mai...Te la tornaré, Marta...¬¬!

    Bé, Bé....el relat m'ha sorprés, l'argument es curiós. Potser si l'haguessis allargat una mica més, posant-hi més tensió....

    En fi, no paris d'escriure mai....Recorda:

    -Hasta que no haya tinta siempre!!!
    (és dolent, ho sé!!)

    Atentament,



    Un Corb. Que espera la primavera.

  • _shamandalie_ | 11-01-2006

    que boniiicc!! es com de pel·lii ^.^ jo vull que em passi a mii xD... molt maco! ptunikusS*

l´Autor

Foto de perfil de petitona

petitona

17 Relats

19 Comentaris

19914 Lectures

Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
Nascuda al 90, a ple juliol, nena, petitona i ploramiques. Ara, m'he convertit en la noia que podeu observar, estudiant de batxillerat, enamorada de ningú i aquest algú, tornant-me boja. Massa experiència, no en tinc en temes de literatura, només em vull fer un petit forat al món de la paraula"lliure". Potser, amb la poca edat que tinc, poc ser de la vida i sincerament, tampoc m'agradaria de saber més,però un consell us dono: no malgasteu la vida per tonteries o manies, viviu-la i prou, arrisqueu-vos, parleu, estimeu, declareu-vos, salteu, balleu, crideu, canteu, viatgeu...però sobretot, viviu.

"la vida es com els gelats a l'estiu, si no te'l menjes, es desfà"
CARPE DIEM

"un home sense terra no serà mai un home lliure!!la terra a de ser per aquell que la treballa amb les seves mans!