la Princeseta Lara

Un dia, la petita princeseta Lara passejava tranquil·lament pels jardins del palau i va decidir que aniria a donar un volt. Xino-xano anava pels carrers observant tot. De sobte, va veure un noi molt maco, que es deia Blai. Poquet a poquet, la princeseta Lara va acostar-se a aquell noi, van posar-se a xerrar tranquil·lament i es van fer amics. Un dia, la princeseta Lara, se'n va adonar que en Blai sentia una cosa per ella, o almenys allò li va sembla. Com ella sempre era tan somiatruites, doncs es va fer il·lusions i, si senyors, es va equivocar. Un dia en Blai li va donar un petonet i un altre i un altre, en fi, es van enrotllar. I la princeseta Lara cada nit s'enrecordava d'aquells petons i somiava i imaginava. Però va arribar el dia en que la princeseta Lara va tornar a veure a en Blai, i ella tota il·lusionada, se l'hi va caure el món a sobre quan va veure que per en Blai no havia significat res. Durant dies i dies no dormia, no tenia gana, estava deprimida, plorava, i tot per un noi amb el qual s'havia donat uns quants petons de no res, però que per a ella significaven molt. La princeseta Lara volia saber de primera mà que en pensava en Blai, però ella tenia por de perdre'l per sempre com amic. O sigui que la petita princeseta Lara va empassar-se tot i poc a poc i a base de intentar no pensar en el Blai. Però si se'n va oblidar o no, això ja es una altre historia...


amb això nomes vull dir que no us enamoreu a la primera de canvi del noi/noia amb qui us lieu, que, segurament ell/ella no vol res més. A la princeseta Lara l'han fet bastant mal, i ella, sen tan somuatriutes, encara se n'ha fet més.Per això, ara, ni tan solos el pot mirar a la cara a en Blai, pero, qui sap, potser un dia se'n oblidi d'ell...