ona...

Un relat de: petitona

Assegut a la finestra, observant els estels, la gent del carrer. amb el llibre a les cuixes i el cap entre les mans, pensant. Pensant en l'Ona. Tan petita i delicada. Tan dolça i espavilada...nomes ella podia ser perfecte, nomes ella. Tenia els ulls replets de llàgrimes. Les mans li tremolaven i els peus li suaven. Es posar de peus i s'apropà a la vora de la finestra. Amb el llibre a les mans i pensat en ella, recità uns quants versos en el seu nom i saltà.


"aquesta nit, un nen de 7 anys, s'ha suïcidat. Segons els testimonis, el nen va recitar uns versos i m'entres saltava cridava el nom d'Ona..."

Ella, es matà

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de petitona

petitona

17 Relats

19 Comentaris

19922 Lectures

Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
Nascuda al 90, a ple juliol, nena, petitona i ploramiques. Ara, m'he convertit en la noia que podeu observar, estudiant de batxillerat, enamorada de ningú i aquest algú, tornant-me boja. Massa experiència, no en tinc en temes de literatura, només em vull fer un petit forat al món de la paraula"lliure". Potser, amb la poca edat que tinc, poc ser de la vida i sincerament, tampoc m'agradaria de saber més,però un consell us dono: no malgasteu la vida per tonteries o manies, viviu-la i prou, arrisqueu-vos, parleu, estimeu, declareu-vos, salteu, balleu, crideu, canteu, viatgeu...però sobretot, viviu.

"la vida es com els gelats a l'estiu, si no te'l menjes, es desfà"
CARPE DIEM

"un home sense terra no serà mai un home lliure!!la terra a de ser per aquell que la treballa amb les seves mans!