Amics perduts...esfumats...

Un relat de: petitona

Els moments feliços, perduts. Els moments viscuts, perduts…això era el que la marta pensava desprès de que tots els seus amics la deixaren de banda. La Laia l'hi havia dit que mai mes hi hauria confessions ni secrets entre elles... L'Arianda, que mai més hi hauria converses ni tan sols paraules... En Francesc(hi aquest era un dels mes estimat apart de la Laia, encara que els estima a tots molt però amb aquets havia fet coses molt importants), que ja mai mes petons, n'hi abraçades, ni mirades còmplices, ni somriures... l'Irene, que mai més hi hauria festes i diversió juntes...la Maria, que mai més hi hauria paraules d'amistat, ni de consol...en Guillem, que mai més hi hauria balls de fi de festa, ni de principi, ni de res, ni tampoc riures, ni filosofa sobre la vida...
La Marta estava enfonsada. S'havia quedat sense els amics de tota la vida i nomes per culpa seva. Amb 15 anys i sola...els havia deixat de banda i ara en tenia les conseqüències, no se'n havia adonat que ja no li quedava ningú. Ella havia trobat nous amics i havia deixat als altres, als de tota la vida.

Va obrir els ulls de cop i volta. Tot havia sigut un somni? O potser la realitat? Era un somni, oi? Per una part, no. La Marta, no s'adonava, però els estava perdent. Les persones amb qui havia passat tantes coses, poc a poc s'esfumaven com el fum. S'esfumaven...

Comentaris

  • ME RECORDES...[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 14-12-2005 | Valoració: 10

    algu que es molt lluny, pero que el sento molt a prop, amb els teus relats en recordes moltes coses, un estil inconfundible que m'encanta com descriues les coses cotidianes en tots, de vegades la vida et dona sorpreses... gracies petitona....
    R.A.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petitona

petitona

17 Relats

19 Comentaris

18679 Lectures

Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
Nascuda al 90, a ple juliol, nena, petitona i ploramiques. Ara, m'he convertit en la noia que podeu observar, estudiant de batxillerat, enamorada de ningú i aquest algú, tornant-me boja. Massa experiència, no en tinc en temes de literatura, només em vull fer un petit forat al món de la paraula"lliure". Potser, amb la poca edat que tinc, poc ser de la vida i sincerament, tampoc m'agradaria de saber més,però un consell us dono: no malgasteu la vida per tonteries o manies, viviu-la i prou, arrisqueu-vos, parleu, estimeu, declareu-vos, salteu, balleu, crideu, canteu, viatgeu...però sobretot, viviu.

"la vida es com els gelats a l'estiu, si no te'l menjes, es desfà"
CARPE DIEM

"un home sense terra no serà mai un home lliure!!la terra a de ser per aquell que la treballa amb les seves mans!