Introducció

Com una pedra llençada amb mà experta, amb fatal punteria, van donar de ple les paraules.

No hi havia sang, ni ferides, ni tan sols un petit blau que marqués la zona de l'impacte, però no totes les ferides sagnen.

Només les superficials.

Les mes profundes, per contra, no demostren canvis físics, i la seca cicatrització porta molt més temps.

Com poden, les pobres i subtils paraules, que ni tan sols frueixen de realitat física, tancades dins les seves tombes de paper, arribar a fer el mateix mal que una vil i rancuniosa pedra?

Som deus, en efecte. Els Deus de les paraules.

Però només tenim control sobre elles quan resten a la nostra ment, al nostre subconscient.

Un cop emancipades, les llencem a l'oïda del mon, i deixem de ser els Deus, preteritament venerats, i esdevenim els seus esclaus, pagant sempre per deixar-les anar, sense saber com, quan o a on impactaran.

Aquesta es la historia de la cicatrització d'una ferida, enfonsada dins les profunditats de les entranyes, i de les seves conseqüències...