Interstici de cristall fos

Un relat de: Cirerot

Bassa obsoleta d'inmundícia neuronal. Res no ataca un teixit equànime en estat ossi. L'equil·libri horitzontal roman damnificat, resseguint allò inintel·ligible amb una placidesa absoluta. Fins aleshores subtil, el nervi esmolat minimitza l'amplitud arrogant del sentit comú. Flueix prenyat de missatge ambigu, sedollat de desídia fulminant vers l'anonimat. Amb la més dolça intenció dentada, indaga per la lliscant escorça del plaer en cadena. Per fi decideix la pausa i s'acaba el cercle de tornada en un instant glaçat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer