INSOMNI

Un relat de: DANA
El cor em parla,
escolto la cridòria
del seu silenci.
Lentament,
s’adormen els somnis
i sotjo el darrer desig
enredat en l’oratge.
Els teus ulls
rellisquen en la boira
convertint les llàgrimes
en cruentes espases
que esbotzen el passat.
La nit m’embolcalla,
amb l’agredolç sabor,
de pors i reticències,
vestint-me, tot seguit,
amb les ales de l’insomni
que m’enlairen fins a tu
i tan a prop...
que puc escoltar
els batecs del teu cor.

DANA

Comentaris

  • un poema preciós.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Escrius molt bé cada paraula en el poema que impressiona llegir-ho. Es estupend
    llegir poetes diferents en açò de Relats en Català. Es un poema preciós. Saluts de
    una persona molt sensible. Rafael Molero Cruz.

  • Saber convertir[Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-02-2011

    Saps convertir aquest "INSOMNI" en autèntica poesia.
    No em cal dir-ne res més
    perquè ja prou que tu ho fas.
    Enhorabona un cop més.
    Una abraçada ben literària, ampla i ben eterna en el temps.

  • Quan parla el cor...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-01-2011 | Valoració: 10

    La nit, sovint és fa aliada nostra per endinsar-nos en records d'enyor.
    Un poema preciós que en llegir-lo ens el fem una mica nostre.
    "Ales d'insomni" que bonic!

    No dormir per reviure un amor,
    és volar amb ell !


    Gràcies per les teves paraules.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 18-01-2011 | Valoració: 10

    aquest imsomni compartint els batecs dels cors
    una abraçada dana
    fins aviat
    joan

  • M' agrada[Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-01-2011 | Valoració: 10

    De fet estic llegint el teu poema en una nit d'insomni i el trobo preciós.

  • el trovo[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-01-2011 | Valoració: 9


    Meravellós i càlid

    Molt bonic Josep

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.