I ÉS PERQUÈ ARRIBO TARD QUE TINC PRESSA

Arribo tard a la platja
on el sol s’esbulla
entre els llençols de sorra
que s’enduen les onades.
Arribo tard al ball,
al tast d’uns nous llavis
i a escodrinyar que hi ha
més enllà de la pell.
Arribo tard a obrir la porta
de l’ocell engabiat
que esgota els somnis
que el cor canta.
Arribo tard
a llençar la clau del temps
per a cloure nits en blanc
que clivellen les mirades.
Arribo tard al deliri
que inflama la raó
i als tactes prohibits
que s’amaguen al coixí.
Arribo tard a gronxar
un úter de somnis
i a cantar-li una cançó
a un fill imaginari.
I és perquè arribo tard
que tinc pressa de viure
i de reviure tot allò
que de tu em va encisar.
Tinc pressa per viatjar
agafada de la teva mà
alliberant el llastre
que em pot fer naufragar.
Tinc pressa per enfilar converses
sobre llits de plomes verges
fins que s’esgoten les paraules
i regalimen les tendreses.
Tinc pressa per fer l’amor
com una partença
que val per tot un passat
que s’adorm en silenci.
Tinc pressa per buidar el meu cor,
com el núvol desprès de la turmenta
i d’empassar-me a glops
la saba del teu cos.