Cercador
Lluny del teu costat
Un relat de: DANAArribarà el dia
en que no em veuràs,
i aquella nit
vetllaré el teu son,
encerclada d'aire
i disfressada de cel;
entraré de puntetes,
sense fer soroll;
caminaré a poc a poc,
mentre reso una oració
i embolcallo el teu cos,
calmant desassossecs
i formulant sortilegis
que et portin dolços somnis
per calmar el teu plor.
Xiuxiuejant aquella cançó
que sovint cantava
penjada del teu coll,
parlant d'amor,
promeses i retorns
tenyits de perdons.
Com au de rapinya,
de tu m'he emportat:
un esqueix de somriure,
una espurna de mirada,
una gota de mil llàgrimes,
i un farcell de records,
que m'ajudin a fer camí
i trobar una nova llar
lluny del teu costat.
Comentaris
-
bell poema[Ofensiu]joandemataro | 15-01-2011 | Valoració: 10
que desprèn una certa tristor i malenconia, amb unes expressions i un llenguatge ben treballats
et felicito
gràcies pels teus comentaris
seguim en contacte
una abraçadota
joan -
Nostalgia[Ofensiu]Fada del bosc | 21-03-2010 | Valoració: 10
Un bell poema ple de nostalgia.. de fet no sé que dir. m'ha agradat tot i que ja el títol és trist, tot ell despren el sentiment d'absència i el fet de seguir caminan "lluny del teu costat".
l´Autor
55 Relats
80 Comentaris
48039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89