Lluny del teu costat

Un relat de: DANA

Arribarà el dia
en que no em veuràs,
i aquella nit
vetllaré el teu son,
encerclada d'aire
i disfressada de cel;
entraré de puntetes,
sense fer soroll;
caminaré a poc a poc,
mentre reso una oració
i embolcallo el teu cos,
calmant desassossecs
i formulant sortilegis
que et portin dolços somnis
per calmar el teu plor.
Xiuxiuejant aquella cançó
que sovint cantava
penjada del teu coll,
parlant d'amor,
promeses i retorns
tenyits de perdons.
Com au de rapinya,
de tu m'he emportat:
un esqueix de somriure,
una espurna de mirada,
una gota de mil llàgrimes,
i un farcell de records,
que m'ajudin a fer camí
i trobar una nova llar
lluny del teu costat.

Comentaris

  • bell poema[Ofensiu]
    joandemataro | 15-01-2011 | Valoració: 10

    que desprèn una certa tristor i malenconia, amb unes expressions i un llenguatge ben treballats
    et felicito
    gràcies pels teus comentaris
    seguim en contacte
    una abraçadota
    joan

  • Nostalgia[Ofensiu]
    Fada del bosc | 21-03-2010 | Valoració: 10

    Un bell poema ple de nostalgia.. de fet no sé que dir. m'ha agradat tot i que ja el títol és trist, tot ell despren el sentiment d'absència i el fet de seguir caminan "lluny del teu costat".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

42630 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.