ROSA DE TARDOR

Un relat de: DANA
Els colors de tardor
embolcallen el llenç del teu cos
que creix
en mig d’una esperança
nodrida amb el sol.
Poncella que esclates
amb l’arribada de l’alba,
recollint la rosada
que la nit ha engendrat
en el teu ventre glaçat.
Ofereixes els pètals
als llavis que besen
sense presa ni afany,
penjats d’un calendari
amarat de records.
Perfumada de sentiments,
emplenes el calze
de guspires roents
enfilades al vent.
El fred plora
el dia s’escurça,
i aguaita la nit
dansant amb la lluna.
Recullo el darrer pètal
separat de la tija
que t’havia engronsat,
mentre, a poc a poc,
et vas doblegant
endinsada en el fang.
Unes noves mans,
et vindran a esporgar
i el roser, de nou brostarà,
fecundat amb l’alè
d’uns nous llavis
que, assedegats d’amor,
a la meva rosa,
vindran a besar.

DANA

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

42630 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.