Indefensa i sola

Un relat de: helena

T´he vist sota el cel gris,
indefensa i sola,
en un món de misèria
que no meréixes,

Secretament,
t'he percebut en un sanglot,
convertit en plor inacabable,
enmig d´una terra sorda,
eixorca i obscena,

tu, innocent indiscutible,
ets motiu de venjances anònimes,
no hi cap paraula que et pugui enaltir,
ni enfilar al lloc que et pertoca,

i tots emergim culpables,
de la teva felicitat robada,
del dol de la teva dissortada vida,
i de la crueltat que et bressola,

T´aixecaràs,
miraràs al món de fit a fit,
amb els teus ulls blancs,
clavats com dards,
en la nostra memòria.

La cendra espessa dels teus,
viatjarà dins el vent,
ens cobrirà la cara,
ens turmentarà un instant,
quasi imperceptible,
per mantenir amb força,
la teva blanca memòria.


helena

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: