Cercador
i tu en qui creus?
Un relat de: silvia_peratalladaHe arribat a creure
en res,
a voltes penso en creure
en tu,
mai he intentat creure
en Déu,
Sempre he somniat creure
en mi,
m'agradaria poder creure
en ells,
Sóc capaç de creure'm
el que diuen els llibres
El que mai em creuré
és que això
no es pot salvar.
Comentaris
-
AtzaVaRa | 12-10-2005
M'encanta!!És un poema molt xulo, té molt de joc! Segueix així i creu sempre en tu!!
Ens veiem aviat,
AtzaVaRa -
tens...[Ofensiu]Capdelin | 11-10-2005
molta FE!!!
potser el creure és la base de l'esperança, la forma de suavitzar el futur, la llavor de nous projectes...
varies de temes, els toques tots i no pares de crear nous poemes...
una abraçada! -
CREC...[Ofensiu]Xitus | 10-10-2005 | Valoració: 10
...i es va trencar...
Ara en sèrio. Crec que la resposta que t'he de donar és "Blau", de la trilogia de Kriestof Kieslowsky, amb Juliette Binoche.
Sigues feliç:)
Xitus -
Creu i...ratlla![Ofensiu]cassigall blau | 10-10-2005
Jo...crec!
Anims, que els teus poemes em fan creure...
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581813 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....