i tu en qui creus?

Un relat de: silvia_peratallada

He arribat a creure
en res,
a voltes penso en creure
en tu,
mai he intentat creure
en Déu,
Sempre he somniat creure
en mi,
m'agradaria poder creure
en ells,
Sóc capaç de creure'm
el que diuen els llibres
El que mai em creuré
és que això
no es pot salvar.

Comentaris

  • AtzaVaRa | 12-10-2005

    M'encanta!!És un poema molt xulo, té molt de joc! Segueix així i creu sempre en tu!!
    Ens veiem aviat,
    AtzaVaRa

  • tens...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-10-2005

    molta FE!!!
    potser el creure és la base de l'esperança, la forma de suavitzar el futur, la llavor de nous projectes...
    varies de temes, els toques tots i no pares de crear nous poemes...
    una abraçada!

  • CREC...[Ofensiu]
    Xitus | 10-10-2005 | Valoració: 10

    ...i es va trencar...
    Ara en sèrio. Crec que la resposta que t'he de donar és "Blau", de la trilogia de Kriestof Kieslowsky, amb Juliette Binoche.
    Sigues feliç:)
    Xitus

  • Creu i...ratlla![Ofensiu]
    cassigall blau | 10-10-2005

    Jo...crec!

    Anims, que els teus poemes em fan creure...


l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com