I tu creus en el destí?

Un relat de: sensecor

El destí, es una prova de que estem vius i del que ens espera. Ens diu quan serem feliços i quan patirem. Ens diu quan ens posarem malalts i quan ens enamorarem. Ens diu quan caurem i quan morirem. Això es el destí per a mi. Vaig poder veure davant dels meus ulls el destí i la gran carta que estava escrita davant meu. Vaig veure com estava apunt d'acabar tot. Com amb el que molts cops vaig desitjar per desesperació s'apropava cada cop més i més. Vaig veure com va passar tot. I encara així, continuo aquí. Segueixo aquí vivint, sense una sola ferida. Simplement amb la idea de que tot va estar apunt d'acabar, en que vaig poder desaparèixer i mai haver-me acomiadat de les persones a les que estimo...I no se se si donar les gràcies...No se que pensar, potser sigui una segona oportunitat.

Comentaris

  • Sensecor...[Ofensiu]
    jOaneTa | 07-07-2007 | Valoració: 10

    és real el que has escrit?

    Quan ho anava llegint m'agradava, el destí és tot allò que tu anomenes.

    Però quan he acabat de llegir-lo un sentiment d'intriga i de preocupació m'ha envait.
    Si és real només puc dir-te que estic aquí per ajudar-te amb tot el que necessitis.
    Si no ho és, enhorabona. M'ho he tragat.

    Petonets.

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.