I potser estaré allí!!!

hi ha demà. Per nosaltres mateixos o per qui ens estima. Cal confiar-hi. M'ha agradat molt com ho sents i ho dius.

una comunicació en la distància... invisible, de sentiment...
Hi ha en la foscor quelcom de llum, minsa, però suficient per veure on acaba el túnel i comença de nou la vida que... continua. Bon poema!
Una abraçada.

Si no hi ets
no me'n sortiré.
Amb tu... res em fa por...
Amb tu... tot és possible...


Txell

venim al món a l'alba i a l'alba el deixem

ja et seguiré
felicitats

he llegit també Papasseit

Qui no et deixaria estar al seu costat, quan de la foscor hi treus vida, quan de la llum hi treus esperança... no deixis de lluitar, no prerdràs cap tren, arribaràs on tu vulguis, mai tornaràs a sentir-te sol.....
no pot ser de cap altra manera!!!! ;)


Txell - Yuna

mentida com les coses canvien de la nit al dia...
Feia temps que no et llegia...perdona...no és que no vulgui, sinó que el temps no sé on s'amaga...
Petons!

Reconec aquest dolor i també l'esperança. M'agradat!

Després de qualsevol turmenta, per voraç que sigui, sempre acaba sortint el sol. (frase feta)

De vegades, les ferides l'únic que necessiten és la pomada d'una mà amiga i el temps.

M'imagino com si fos un riu per on abans es podia veure aigua transparent. I de cop, un remat de bisons han remenat el fang del fons i han convertit l'aigua per veure en un riu marronós y brut pel llot i els excrements.
El temps és important, cal que les coses tornen al seu lloc a poc a poc. I l'aigua transparenta tornarà a ser present.

Ups... potser la comparació dels bisons és massa forta jejeje

Gemma34

Sí, la vida sempre continua,
tancant el cercle.
Després de la foscor s'albira la llum,
altiva i resplendent.


Preciós poema.

helena

vessen...empatia, solidaritat, amistat, estima, energia, ganes de que les coses surtin bé, ganes de ser més, de tenir més llum...i és clar que si... de ser-hi, quan això passi!!

un petonàs!!
PD: va ser un plaer con'eixe't en persona!! curt, però un plaer!!!

un petó!!