Dins la llum

que va ser dur, però també estic segura que algú et devia agafar la mà, encara que no ho notessis...

tenim el poder de crear llum i foc i omplir la buidor i la soletat amb la imaginació i fer de qualsevol lloc, casa nostra.
Els ÀNGELS NEGRES també tenen llum!
Una abraçada.

No estàs sol.
Mai estaràs sol.
Hi ha gent que t'estima
com no pots ni imaginar.

Preciós poema de solituds, company.

helena

per retrobar la il·lusió , per què dins la foscor he trobat la llum, navegant i superant la soledat amb la mateixa valentia amb la que tu vas dir-li adéu !! Si hi ets serà el millor regal, si no, et buscaré allà on l'aroma parli de tu !!

Una abraçada ;)

Yuna

d'una cosa molt difícil per tu...i ens trensmets tot el que per tu significa...
No només et volia comentar el poema..sinó que també et volia felicitar per estar en "el primer recull de poesies de relatsencatala"...me'l vaig comprar el dia de sant jordi...em va fer molta il.lusió trobar a autors com tu dins ell!!! No faig altra cosa que llegir-lo i rellegir-lo...
Un petonàs!!!

Enfrontar-se amb el que ens omple d'enyor, el que ens impedia obrir la porta, la "nostra" porta, un tornar a caminar cap a la llum...

Molt bé!Felicitats per entrar-hi.

angie

El teu començament és boníssim
"Avui dins la llum
he vist la foscor"
És com si alguna cosa t'hagués estroncat la normalitat. Una cosa que no esperaves sentir, i t'ha sobtat tant que fins i tot t'has espantat.
Només amb aquestes dues línies ho dius tot.
I mentre t'he llegit, t'he vist entrar en aquesta casa, he sentit les olors familiars que t'han aclaparat els sentits amb records. He visualitzat els petits objectes que ja creies oblidats, i encara estan en el seu lloc. He sentit la teva enyorança.

Gemma34

moments ens fan més forts i n'aprenem per aquesta vida tan enrevessada.

Ànims i troba el camí.. la llum... i fuig de la soledat !!!


Yuna