Shissss!!!

pun!!
Tenim i no tenim. Sentim adoració i de sobte soledat. En un moment... En el que dura un silenci...

més fantàstic i tendre. I el titol, fluixeet, m'encanta.

Ets una persona meravellosa, Angelet.
Segur que ets un pare com n'hi ha pocs, tan carinyós amb tothom.

Jo també t'envio abraçades i petons virtuals, que encara que virtuals són molt sincers.

No deixis d'escriure aquests versos tan bells.

gypsy

PD: gràcies per la teva simpatía innata i abassegadora!

realment l'escolta però li far por alimentar aquest batec ??

Pensaments o batecs.. no deixis de caminar..

Yuna

.es molt maco. realment fa pena quan passa això la gent es mira tant el melic que no és capaç de veure que senten els demá, i quan se n'adonen, ja és massa tard
felicitats, escrius molt bé

De vegades només sentim el que volem o simplement no volem veure-hi més enllà dels nostres ulls.

M'encanta com escrius!

Petonets

Anna

Com més el llegeixo, més m'agrada….


Fins aviat !!

¶:)

com anam? amb el renou que foteu amb les motes ara demanes silenci?, és broma, només volia saludar-te, som la que sempre critica les poesies curtes, tenc amics poetes que se pasen tres mesos per fer un poema fins a trobar la paraula adeqüada, també són un poc beneits, "entre poc i massa sa mesura passa" diuen a Mallorca, bé això, només volia saludar-te ... sí no saps qui som, recorda aquella senyora que menjava aquelles patates braves tant dolentes al Passeig de Gràcia i fumava sense aturar.

M'ha agradat el teu poema.
És harmònic i profund.

Hi ha silencis que diuen tant com les paraules mateixes.

helena

Hi ha cors que bateguen per a que d'altres puguem aprendre el ritme del caliu humà, i el teu n'és un, callaré, escoltaré i somiaré fins el seu últim batec.. amb relats com aquests és impossible deixar de sentir..

No canviïs en re !!

Petonets