I per què no?

Uns costen més que altres, però cap és impossible.

Segueix, i per què no?
Joanalvol

Què em venia de gust fer ara mateix? Doncs llegir-te! I sort que m'he adonat que aquest relat no el coneixia i l'he obert, ja que si no m'hauria perdut algun consell que agraeixo mooolt...

He de reconèixer, però, que el de la dutxa amb aigua freda a l'hivern, no ho puc seguir: sóc fredolica de mena, jajaja!
Tampoc puc dir sempre la veritat, encara que intento no dir mentides.

Sobre escriure poemes sense tenir ni idea, ja ho he fet, tal com es pot veure en aquesta pàgina... com cometre errors, aprendre coses noves cada dia i ensenyar-ne algunes, evocar bons records en mals moments, comptar fins a deu abans de contestar, combinar colors atrevidament i sortir al carrer, ... i ara t'he de deixar que vaig a fer algunes de les altres coses que m'has suggerit amb el teu llistat: mmm!

T'envio una abraçada feta a mà per mi mateixa, amb molt d'amor,
Unaquimera

Una vegada en un lavabo vaig llegir una frase que deia: "Mai deixis de somriure perquè mai saps qui s'enamorarà d'ell". I és ben cert, el somriure i el positivisme mai s'han de perdre, tot i que jo no sóc la més indicada per dir-ho, que sóc una pessimista i sempre estic depre... però com diuen Dusmiguet: "Riu, riu i la pena al riu", i això ho intento fer. Merci per positivisme!

Un petó maca!!

una facilitat extrema d'encomenar positivisme i ganes de viure a Deu i a sa mare , i aixó es tan i tan important , que fa goig .
Endavant !

Un relat ben original, carregat de bons consells que val la pena seguir.
Tinc que llegir més coses teves, ja que tens un estil que encomana l'alegria.
M'ha agradat molt l'optimisme i naturalitat que desprèn.

Una abraçada

He comptat fins a deu abans de contestar aquest poema.
Somric mentre el comento (és fàcil mirant el teu somriure a la foto, que ja conec fa temps) i mentre l'he llegit també ho he fet

A la feina he tractat de fer feliç la gent (alguns se n'han anat plorant, ...jo ho faré també)

M'agradarà recordar aquest consell: "Mira als ulls de la teva parella i digues-li que l'estimes", tot imaginant elproper petó.

He llegit un bon llibre fa poc. El recomano. "Vida i destí" de Vassili Grossamn.

Cometré errors, i aprendré d'ells, i dels que facin els que m'envolten.

I pesant, pensant, callo alguna cosa del que penso. Però algunes te les dic.

Sortiré al carrer, potser amb alguns colors, dedicaré temps a la gent que em necessita.

"I per què no?"
No tots els relats es poden comentar, ni totes les coses dir. Això ja ho sé.

franz

"Escriu un poema encara que no tinguis ni idea". Si! A això s'hi ha d'animar tothom, i a "combinar colors"!
Grans consells per una vida que a vegades es complica, i que serveixen per alegrar-nos-la!
Merci!


Sergi