I jo em pregunto...

Un relat de: brideshead

Jec atemorida,
on ets?

Recordo que vaig parlar-te,
dels meus somnis,
i de com em captivaves.

Sense adonar-me'n,
ara tinc por,
recordo que no vas contestar-me.

De lluny et sento...
on puc trobar-te?

Comentaris

  • m'enamoren els somnis[Ofensiu]
    jaumesb | 26-01-2006 | Valoració: 10

    qui no els respecta no sap estimar

    a ovules, em parles d'acròstic. què és això?
    el poema va ser un sentiment, una comunicació profunda amb el desig

  • I jo admiro...[Ofensiu]
    Grünewald | 15-07-2005

    Concís i intens com el que més. Nomes cal llegir els comentaris dels teus lectors enfervolits per adonar-se que estem comentant els poemes d'una persona no només de gran sensibilitat, sinó de gran humanitat. Que sent, que es desconcerta, que pateix, que somriu, que estima, que és com tots, però que ho expressa com ningú (gairebé em surt un rodolí!).

    I jo em pregunto... Com es pot expressar tant en tan poc espai? Aprendre. Força em toca per aprendre de poesia com la teva. Peco d'ésser massa literari, massa recarregat i sovint em manca claretat meridiana, les coses clares com dius tu... I sí, respecte el tema del poema, no hi ha res pitjor que el silenci sense resposta. Sé bé del que parles, un també ha estat mesos esperant respostes que a la fi no han arribat. I aquell edifici que aixeques acaba esmicolant-se a la fi... Un es desespera, es desenganya... i saps què és el pitjor? Que encara s'enamora. (Darrerament estic escrivint força sobre aquest amor-desamor, ja penjaré algo, ja...) Felicitats Rosa!

  • Donar i no rebre[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 01-06-2005

    És cert que l'amor és donar, però quan dones les coses més importants, els somnis, la teva ànima, la teva essència, i ni tan sols reps resposta, com dol l'amor.

    Com sempre, un plaer llegir-te. Et dec estar omplint el mai de "infr@relats informa, han comentat..." acabaràs avorrida de mí.

    Prometo no comentar tant de cop. Ets bona.

    Una abraçada.

    G.

  • Final dels llocs estratègics[Ofensiu]
    Llibre | 25-05-2005

    Huà, huà, huà...

    llibre_silvia@yahoo.es

  • i jo em pregunto.... [Ofensiu]
    Linkinpark | 07-03-2005

    si no tens cap relat? es q a mi la poesia no m'agrada massa de comentar. Però es farà el q es pugui.

    El poema ha estat força bé. Clar i concís, bona rima, i m'ha agradat el tema. Continua així!!

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 01-03-2005

    COMENT

    Quan parlem dels nostres somnis, i el somni inclou la persona a qui els expliquem, podem rebre resposta o rebre silenci.

    Si rebem resposta, tenim diàleg i esperança.

    Si rebem silenci, potser tot just ens queda la incertesa.

    Què haurà pensat, del que li he dit? Què farà, ara que ho sap?

    I jo em pregunto... com t'ho fas per escriure amb tal senzillesa expressiva uns sentiments tan complexos.

    Felicitats! Aquest poema teu parla, sobretot, entre vers i vers.

    Salut!

    LLIBRE

  • Molt bo[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 28-02-2005 | Valoració: 9

    Si estic d'acord amb George Brown, es abrumador sentir en les teves paraules allò que molts cops a colapsat els nostres cors, un es pot idetificar amb els sentiments que descrius, on està aquell a qui jo vaig obrir la meva llibreta i mai va contestar, je! Molt bo!

  • Maleït/da![Ofensiu]
    George Brown | 11-02-2005

    "‘on ets?'… on t'amagues?... per què no dons la cara?... maleït!... t'estimo!"... perdona que hagi començat així el comentari, però és el que he sentit en llegir aquest petit poema, aquesta petita crida!
    I ara petita reflexió personal: per què hi ha gent tan cruel que l'únic que fan és obsequiar-nos amb el seu silenci? i per què coi, malgrat tot, no podem deixar d'estimar-los?... òndia, si tingues les respostes, els mals de cap que m'estalviaria!!
    Quan rebem silenci en obrir els nostres sentiments, és molt dur, i fa mal! tant difícil és contestar? dir el que sé sent, encara que sigui un sincer ‘doncs jo no sento el mateix'... però no, ha d'haver silenci, un silenci difícil d'interpretar, o millor dit, amb infinites interpretacions... ‘no m'estima', ‘no vol estimar-me', ‘m'odia', ‘em vol fer mal', ‘no em vol fer mal', ‘no sap que dir-me', ‘no sap com dir-m'ho', ‘no em vol dir res'... ‘no vol saber res de mi!'... haurien de donar el silenci amb llibre d'instruccions!
    I el pitjor de tot ‘de lluny et sento...' saber que esta allà, fent vida normal, i jo aquí ‘atemorit'... no pot ni arribar a imaginar el meu patiment...
    Un poema magnífic!! has expressat de forma sublim aquest sentiment de despit, de forma breu i molt clara, felicitats!

    un petó,
    Jordi.

    PD: ...mmm... ho dic? ...mmm... estic esperant amb expectació el teu comentari a ‘carta a Ella'... i si us plau sigues sincera (amb això no vull dir que habitualment no siguis sincera... vull dir... bé ja m'entens... (nota mental: pensar abans d'escriure!))... el que vull dir, es que aquesta carta significa molt per mi, i en aquest instants necessito més sinceritat que bones paraules buides...
    ... bé, perdona'm per haver-te envaït el teu espai per fer-te una petició personal, però no he trobar cap altre lloc per fer-ho... gràcies.

  • No sóc jo...[Ofensiu]
    Nicte | 19-01-2005 | Valoració: 10

    Pots creure-t'ho o no però al llegir-ho he sentit com si algú, com si tu, t'haguessis ficat a la meva ment. No som tan diferents com ens pensem i de cop t'adones que les coses "rares" no et passen només a tu. M'agrada pq aq "i jo em pregunto..." ha estat voltant massa temps i ara, trobo q qualsevol q fa això no es mereix ser pensat. Ei! ho sento, és q m'ha fet recordar però és tan maco i tan desesperant... Aiiixx!!!
    un petó,
    Cristina

  • Thalassa | 18-01-2005

    veritat, no sé perquè no et llegeixo més sovint...

    Fantàstic!

    Thalassa

  • Bona pregunta...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 15-01-2005 | Valoració: 10

    Si sapigués qui és, no dubtaria en dir-te on pots trobar-lo... Doncs sembla molt profunda l'empremta que ha deixat en tu.
    I la magnitud del teu reclam desesperat m'encanta, perquè mostra la urgència d'un sentiment profund.
    Deu ser una persona molt important per tu, si és capaç de desvetllar-te poemes com aquest...

    "De lluny et sento,
    on puc trobar-te?"
    Genial
    com l'anterior que t'acabo de comentar. Poques paraules per dir molt, segell d'exquisidesa.

  • pregunta, pregunta![Ofensiu]
    Capdelin | 15-01-2005 | Valoració: 9

    però... no t´ha contestat...? ( merda! xD)... ummm... això vol dir, potser que...:
    . s´ha mort ( NO!, què dic jo! )
    . no sap què contestar ( mala excusa )
    . s´ha tornat mut ( doncs... que escrigui!)
    . ha perdut la teva adreça ( malíssima excusa)
    . TÉ POR DE CONTESTAR... sí... això...
    té por d´implicar-se en tu, de por de no estar a la teva alçada, té por de tenir por d´estar amb tu, tan valenta... té por del teus somnis, dels teus projectes... de les teves exigències...
    poema breu però encertat... amb dues o tres preguntes... has penjat dalt de l´INTERROGANT de la vida... temors i dubtes que ens fan patir... ( no les enciclopèdies, ni les vidents... només el TEMPS contesta a totes les preguntes de la vida!)
    felicitats! ptons i abraçades ( i gràcies pel teu megagenerós comentari.

  • breu, però molt complet[Ofensiu]
    natasha | 13-01-2005 | Valoració: 9

    doncs el 1r que et volia dir és el que hi ha de títol, m'encanta la bevetat del poema, perquè és molt complet, i sóc dels que creu que "lo bueno, beve, 2 veces bueno".
    bé, dir-te que és algu que es molt real, massa, m'hi sento identiificada, fa poc també em vaig sincerar amb una persona i ara dubto si ha entès alguna cosa. costarà saber-ho, perquè hi ha qüestions que tan sols el temps ens podrà respondre...
    FELICITATS!!
    un petonàs

  • por als sentiments vers tu...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-01-2005 | Valoració: 9

    Quan et sinceres i deixes anar tots els sentiments, després queda el dubte de si ets correspost i si t'han comprés bé.
    I t'ho preguntes una vegada i un altra, esperant trobar resposta.
    És dolorós i angoixant no saber amb seguretat que senten per tu. Què difícil saber-ho amb seguretat! Amb l'amor no hi ha garanties, ni res és segur del tot, però al cor se'l veu venir i no sols enganyar.
    És un poema senzill i ple de força.

    Un petó molt gran i molta inspiració!

  • Inabastsble?[Ofensiu]
    OhCapità | 13-01-2005 | Valoració: 9

    Jo també em pregunto ...., on és? No s'adona que li estàs donant molt? No et contesta, potser perquè no ha escoltat? I tens por? Quan naveguem per aquestes aigües sempre estem temerosos i tenim por.
    És un poema curt de 2-3-3-2 versos a cada estrofaque li dona equilibri. Una pregunta inicial i una de final l'arrodoneix.
    M'agarada el final: "De lluny et sento ....
    on puc trobar-te?"
    Preciós!.

    Un petó !

Valoració mitja: 9.33