I els ulls volen plorar...

Un relat de: joandemataro

Les tenebres l'envolten,
ansiosa mirada
cercant un raig d'esperança.
Exhausta lluita...
li manquen forces.
Angoixa,molta angoixa...
solitud.
I els ulls volen plorar...

Moviments descoordinats
enèrgics, inútils...
les teranyines se li enganxen.
Por, molta por...
desesperança.
I els ulls volen plorar...

Crits ofegats
surten desgarrant-li les entranyes.
Ulls ennuegats que no veuen.
Tristor, molta tristor...
mancança.
I els ulls volen plorar…

I a tocar del precipici
somiant
el món als seus peus
un bri de llum
l'esperona
i els ulls li ploren.

Comentaris

  • El plorar es sensibilitat[Ofensiu]
    Anton Millás Tirvió | 03-06-2010 | Valoració: 9

    Un preciós poema i després diran que el homes poca sensibilitat tenen.
    Felicitats

    Anton

  • En hora bona [Ofensiu]
    Jose de la Fuente | 30-05-2010 | Valoració: 9

    Llegint el teu poema m'he recordat d'una frase que diu més o menys així: "No s'ha de tenir por a les ombres, només indiquen que molt a prop resplendeix la llum".
    M'agrada com has dibuixat aquest petit raig d'esperança en mig de tanta por i tanta angoixa.
    En hora bona

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    capsigranya | 30-05-2010

    M'ha agradat molt això que els ulls volen plorar, una imatge preciosa!

  • Deixem que plorin[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Cal fer una revisió de la significació de l'emoció del plorar i riure.
    Molt bon relat !

  • Emotiu i contundent [Ofensiu]
    Fada del bosc | 26-04-2010 | Valoració: 10

    m'agrada perquè amb frases curtes, transmets emocions, l'angoixa, la desesperança... però a la vegada el raig de llum que queda, i el plor contingut...

    A mi personalment m'ha agradat.

    La Fada

  • agraïment[Ofensiu]
    joandemataro | 26-04-2010

    Montserrat, saber que un poema meu ha aconseguit fer-te fluir emocions i fer-te gairebé plorar és el més bonic que em podies haver dit.
    T'ho agraeixo molt de veritat
    una abraçada i fins aviat
    joan

  • . . .[Ofensiu]
    montserrat tafalla rigol | 25-04-2010 | Valoració: 10

    No soc qui per valorar cap poesia, no hi entenc i la meva interpretació és molt subjectiva.

    Em llegeixo els poemes com si fos prosa. Al llegir aquest poema m'he transportat a uns estats d'ànim mol concrets del passat i m'ha vingut ganes de plorar.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

434592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan