I els ulls volen plorar...

Un relat de: joandemataro

Les tenebres l'envolten,
ansiosa mirada
cercant un raig d'esperança.
Exhausta lluita...
li manquen forces.
Angoixa,molta angoixa...
solitud.
I els ulls volen plorar...

Moviments descoordinats
enèrgics, inútils...
les teranyines se li enganxen.
Por, molta por...
desesperança.
I els ulls volen plorar...

Crits ofegats
surten desgarrant-li les entranyes.
Ulls ennuegats que no veuen.
Tristor, molta tristor...
mancança.
I els ulls volen plorar…

I a tocar del precipici
somiant
el món als seus peus
un bri de llum
l'esperona
i els ulls li ploren.

Comentaris

  • El plorar es sensibilitat[Ofensiu]
    Anton Millás Tirvió | 03-06-2010 | Valoració: 9

    Un preciós poema i després diran que el homes poca sensibilitat tenen.
    Felicitats

    Anton

  • En hora bona [Ofensiu]
    Jose de la Fuente | 30-05-2010 | Valoració: 9

    Llegint el teu poema m'he recordat d'una frase que diu més o menys així: "No s'ha de tenir por a les ombres, només indiquen que molt a prop resplendeix la llum".
    M'agrada com has dibuixat aquest petit raig d'esperança en mig de tanta por i tanta angoixa.
    En hora bona

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    capsigranya | 30-05-2010

    M'ha agradat molt això que els ulls volen plorar, una imatge preciosa!

  • Deixem que plorin[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Cal fer una revisió de la significació de l'emoció del plorar i riure.
    Molt bon relat !

  • Emotiu i contundent [Ofensiu]
    Fada del bosc | 26-04-2010 | Valoració: 10

    m'agrada perquè amb frases curtes, transmets emocions, l'angoixa, la desesperança... però a la vegada el raig de llum que queda, i el plor contingut...

    A mi personalment m'ha agradat.

    La Fada

  • agraïment[Ofensiu]
    joandemataro | 26-04-2010

    Montserrat, saber que un poema meu ha aconseguit fer-te fluir emocions i fer-te gairebé plorar és el més bonic que em podies haver dit.
    T'ho agraeixo molt de veritat
    una abraçada i fins aviat
    joan

  • . . .[Ofensiu]
    montserrat tafalla rigol | 25-04-2010 | Valoració: 10

    No soc qui per valorar cap poesia, no hi entenc i la meva interpretació és molt subjectiva.

    Em llegeixo els poemes com si fos prosa. Al llegir aquest poema m'he transportat a uns estats d'ànim mol concrets del passat i m'ha vingut ganes de plorar.

Valoració mitja: 9.5