I a l'aire dansen les notes

Un relat de: joandemataro

Photobucket

I ja comença el concert,
i dansen les notes a l’aire
i ressonen al nostre endins
i l’esperit tremoleja del gaudi…
Mentre els peus,
sense adonar-nos,
comencen a marcar el ritme
i la boca ens cantusseja
i se’ns relaxa la cara
amb un somriure melodiós.

És la màgia de la música
que ens sacseja, ens excita,
ens alegra, ens agullona
i ens eclipsa les penes.

I els instruments s’esperonen,
s’acompanyen i dialoguen
es contesten i abrigallen
al més deliciós instrument
fet amb veus de l’orfeó,
omplint l’aire de dolçor.

Sensacions i emocions
ens fan somriure i plorar
embriagats per l’harmonia…

Finalment el director,
que ha bracejat les notes
hàbilment amb suavitat,
amb gest solemne
tanca l’himne.

Breu silenci…
Tothom dempeus, amb enyor,
aplauedeix amb gratitud.

És llenguatge universal,
primigeni,
gènesi i llavor espiritual.
La música és encanteri.

Photobucket

Comentaris

  • La música és encanteri, sí![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-01-2011

    Com m'ha agradat trobar un poema dedicat als concerts, al llenguatge universal !
    Amb ell, enalteixes la sensibilitat de tothom qui estima la música.
    Des de fa poc que canto en una Coral, és un somni que fins ara no he pogut complir, i en el primer concert que he participat, el de Nadal, amb l'Oratorio Noël, de Camille Saint-Saëns, he viscut uns dels moments més emocionants de la meva vida.
    Gràcies Joan, per regalar-nos aquest preciós poema, que amb el teu permís em guardaré a preferits.
    Què tinguis un any ple de bons auguris.
    Una abraçada,
    Núria

  • Bon homenatge a la música!!![Ofensiu]
    free sound | 07-01-2011 | Valoració: 10

    Bon homenatge a la música, i com no un homenatge a la poesia (música sense notes).
    Felicitats!!!
    Et convido a llegir un de meu (no té res a veure, però també està pensat amb la música en el cor), espero que t'agradi.
    Piano de cua (Acords dels seus dits)
    http://relatsencatala.cat/relat/piano-de-cua-acords-dels-seus-dits/1029127

    Free sound

  • Homenatge personal[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-01-2011

    El teu poema és un personal, sincer i sentit homenatge a la música que tan aprecies.
    Estic segura que qualsevol músic, mestre de música o amant de la música, en acabar de llegir-ho, es posarà dempeus i et dedicarà una ovació!

    T’envio el meu aplaudiment i una abraçada reial,
    Unaquimera

  • Oluronbi | 06-01-2011

    ja que em deixes, em dedico aquest bonic poema (ja que dius que va també pels mestres de música).
    M'has fet recordar, al parlar del director, una frase que tinc apuntada a la meva agenda, i que m'encanta:
    "l'art de dirigir consisteix en saber quan s'ha d'abandonar la batuta per no molestar l'orquestra", de Herbert von Karajan (director austríac).

    jo tampoc "molestaré" el teu escrit, amb cap aportació, penso que estpa genial així!
    petons!

  • aquestes notes[Ofensiu]
    Anna Simon | 06-01-2011 | Valoració: 10

    es mereixen una bona nota

  • Gràcies....[Ofensiu]
    Anna Simon | 06-01-2011

    ...... per llegir-me i el teu desitg d'Any Nou. Això m'ha guiat fins als teus relats cosa que m'ha agradat molt. Podriem dir que he arribat aqui seguint la dansa de les notes.
    La música ens envolta, inclús podem trobar-la en el silenci.
    Bon Any per a tu també
    Tornare a llegir-te

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

443820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan