hora de dormir

Un relat de: teresa serramià i samsó

Doblego el meu perquè i el poso a la cadira,
marcits instants, roselles de sang morta
que deixo al peu del llit com trofeu del combat;
i abans d'agafar el son, obro el record
i al fons del dol cerco la joia reviscuda:
safirs i diamants entre els meus dits,
anells d'un bes robat

d'esquena al dia.




Comentaris

  • teresa[Ofensiu]
    Melcior | 18-02-2007

    treballar de dia ,dormir i somiar de nit ,es així com tot funciona, quan et llevis , no et descuidis el perqué del teu èsser.
    Endavant !