Cercador

Llista categories

Homofòbia

Un relat de: sensecor

L'altre dia vaig anar a uns cinemes de Barcelona (recordo que estaven per Sarrià), bé dons vaig anar amb la meva parella i vam anar a veure la película del 11 de setembre, bé vam decidir veure aquesta perquè era la que mès butaques lliures tenia ja que volíem estar tota la película abraçats i fent-nos petons sense que ningu ens mirès malament. Bé dons la sala estava ben plena així que de tant en tant ens feiem algun petó d'aquells llargs fins que un home que estaba al costat meu va fer el comentari de: "podeis parar? maricones. Eso hacerlo en vuestra casa". Aquest comentari em va marcar molt.

Per què encara existeixen aquet tipus de persones? Segur que si sòn dues ties les que es lien no diria pas res.

Comentaris

Afegir comentari

Hosti noi...[Ofensiu]
Reguitzellera | 14-11-2006 | Valoració: 9
es el primer cop que et llegeixo, però em sobta pensar que encara hi hagi gent que trobi malament un acte d'amor... sigui en un cinema, sigui en un ascensor, hi tens tot el dret del món, que no et marquin els comentaris de gent que no tenen el valor de viure la vida com Déu mana. Ells s'ho perden.
Quan aprendrem?[Ofensiu]
diesi | 11-10-2006 | Valoració: 10
A vegades m'avergonyeixo de pertanyer a l'espècie humana.

b#NaT#b
Buf![Ofensiu]
Arbequina | 11-10-2006
Desgraciadament encara hi ha aquest tipus de persones...
Però és una cosa cultural, amb el temps desapareixerà, n'estic segur. A mi encara em xoca veure dos gays petonejant-se, no hi puc fer més, però és només un xoc de novetat, cada cop em deixa més indiferent. I així crec que anirà passant amb la societat sencera... almenys esperem-ho.
En fi, mentrestatn no queda altre que deplorar els perjudicis i els humans que no valen per a res.

Ànims.

Una abraçada.

Arbequina.

l´Autor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191931 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >