Homenatge al Quim

Un relat de: estel

Això va per tu Quim,
per el famós ‘el boig'
si això és el que es diu
suposo que algo de raó tindran.

No ets ni jove, ni guapo,
però quan et miro
no puc evitar somriure't
però no és pas amor.

És admiració el que sento,
no ets com els altres.
No he après res del llibre,
però no saps la cultura que he assolit.

Perquè l'economia mundial,
és divertida al teu costat.
Perquè al parlar d'estatments socials,
no amagues la llengua.

Érets rasta i ara calb,
érets jove i ara gran.
Érets divertit i ho continues,
érets agradable i no has canviat.

Mai trobaré paraules,
per expressar-te
tot el que t'admiro
i t'estimo, com a profe.

A veure si alguns
et prenen com a exemple
i com sempre has volgut
vindrà una petita gran revolució a les aules.

Comentaris

  • Eiii! S'assembla al meu de filo![Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 05-10-2005 | Valoració: 10

    Bon rollo!
    Tan de bo tots fossin iguals... no hi hauria tan fracàs escolar i encara ens agradaria anar a l'escola...
    Espero que llegeixi aquest homenatge, de ben segur que se'l mereix.

    No t'aturis

    Juseph

  • Això és bon rotllo[Ofensiu]
    Carme Dangla | 30-09-2005 | Valoració: 10

    Si tots els professors despertessin aquests sentiments en els alumnes, l'educació seria una altra cosa.
    Massa vegades he tingut davant la pissarra algú que semblava un adversari, per això m'agrada tant un homenatge qui sap aparèixer com un transmissor de coneixement.
    Massa vegades he hagut d'aprendre dels llibres, allò que un professor no m'ensenyava.
    Massa vegades he hagut de somniar en la revolució a les aules.
    Banfaith. companya, m'agrada el teu granet de sorra a favor d'aquests professors que ens apropa a aquesta revolució que tant triga,
    Una gran abraçada.


    (I un de mates així, segur que t'aniria bé, oi?)