petons de cirera

un instant de silenci
engega el formigueig incesant del desitg
tímidament, el miro amb suavitat
buscant al seu interior
el mateix foc que sento jo

intento dir algo pero,
a falta de paraules
em mossego la veu

m'apropo léntament
mentre la fragància de les seves mans
m'acaricia l'ànima

el mínim frec del seu rostre amb el meu
m'estreny tot el cos
i, entre por i tremolor,
mossego lleugèrament el seu pòmul

ens mirem...

em somriu dèbilment,
m'acaricia el cabell amb suavitat
i, a poc a poc, pessiga la meva boca amb la seva

el mon s'atura al nostre voltant
mentre m'abandono als seus llabis

-...mmhh... els teus petons tenen gust de cirera...