Cercador
Ho deixo enrera
Un relat de: Ze Pequeño- Compartir:
En silenci i rere les històries
la tarda és dol, em bressolen les ones.
El cel roig i serè,
la meva pell l'acarona el vent...
em perdo a soles.
El mar reflexa uns ulls tan bells...
El sol ho pinta amb colors vermells.
I un ocell que creua
volant el cel.
Capvespre d'hivern.
No recordo ja en les pasades hores
les meves passes sobre la sorra.
Suavitza el vent,
tendre i silent.
M'hi endinso més.
Reposa una ampolla en unes mans trencades.
Jeu un record de realitat ignota.
I més enllà del temps
cercant el firmament
rere les roques.
Rèquiem despiatat de nocturna brisa.
Piano que mor sense conèixer la vida.
Melanconia innata,
estació glaçada,
sense cos ni ànima.
Comentaris
-
mans trencades..[Ofensiu]nina | 15-03-2007 | Valoració: 9
preciós.
-
Admiració[Ofensiu]Melcior | 16-12-2006 | Valoració: 10
Això és el que sento ,quan et lleigeixo.
Endavant. -
Evocador[Ofensiu]copernic | 04-12-2006 | Valoració: 10
L'hivern està magníficament recreat, la melangia està totalment espremuda, el fred està esplèndidament retratat, la solitud està infinitament ben dibuixada. Al llegir-lo m'ha vingut un calfred. Més no es pot demanar, però sí que llegeixis "Tarda d'hivern" el meu primer relat, per que encar que sigui en prosa és un intent de descriure aquesta estació tan melangiosa.
Petons, Salz. -
L'efecte que ha causat en mi el poema...[Ofensiu]pseudo | 22-04-2006
ha sigut:
A cada vers, veia com una imatge perfectament descrita. era com si veies una seqüència de 5 fotografies que descriuen el relat.
No sé si només m'ha passat a mi, o també li passa a algú altre ni si és el que pretenies. Però a mi si més no m'ha agradat aquesta situació. -
em perdo a soles...[Ofensiu]Capdelin | 20-04-2006 | Valoració: 10
dius i ho resumeixes tot en aquest vers ple de solitud...
deixar enrere, anar endavant, sempre endavant perquè els camins no acaben malgrat no es veuen rere la corba...
un poema seriós, ric, sentit i ple de vida.
una abraçada! -
Sé el que vols dir[Ofensiu]roda03 | 18-04-2006 | Valoració: 10
Hola Salz,
LLegir-te és tot un plaer i un compartir constanment les teves lletres, cada cop que et llegeixo, et sento més a prop.
Seria ridícul que els nostres comentaris només fossin un gest de cortesia, jo, per exemple, no ho feria i crec que tu tampoc. M'alleujera moltíssim saber que quan entro a l'estança de RC sempre hi trobo una llum que em guia i em dóna la força necessària per continuar escrivint. Saps, Salz? Hi va haver un temps que vaig pensar que no seria capaç de complir la promesa que li vaig fer al mestre, però cada dia estic més segur que entre tots m'heu ajudat moltíssim, i , sobretot, tu.
Sempre tinc en Miquel aprop meu, no sé perquè, però em sento més acompayat, perquè hi ha dies que la veritat tens manca d'escalf i ell m'ho dóna.
Brindo per l'amistat i pels versos plens de sentiment i vida,
Roda03 -
moments de solitud ,Salzburg[Ofensiu]llu6na6 | 18-04-2006
Gràcies pel teu comentari tan afectuós, Salzburg.
Ets una dona tota llum i tota força.
M'agraden les teves paraules, tenen gust de selva, de foc, de vida!
Com dius en la teva presentació, si fossis paraula series "té"..., que generós!
Si fossi sentit, series "tacte"... que sensual!
Si fossis arbre series "desmai" que romàntic, que delicat, que bonic!que poètic!
Una abraçada molt dolça,
i una carícia d'onada en un dia de sol.
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
111 Relats
635 Comentaris
131306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Agredolça.Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.
--------------------------------------------------
Em trobareu també a
www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com