Història d'un amor...

Un relat de: sensecor

Vaig conèixer al amor,
vaig pensar que mai patiria
que tot eren alegries
i somnis bonics.

Va passar un temps,
em vaig adonar de que no,
que es sofria i patia.

Te n'adones
del que pots perdre,
que amb una mirada i una abraçada
no sempre es suficient per al perdó.
Sabeu qui ho decideix?
el temps i el destí

Però una cosa si em va quedar clara,
que si estimes a algú,
si estàs enamorat lluita,
no ho deixis escapar
que la vida son dos dies.

Has de gaudir del que tens!

Comentaris

  • semblant,[Ofensiu]
    Ona33 | 31-10-2006

    jo n tink un d molt semblant, casi ls mateixes paraules, una darrere l'altre...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

186363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.