Hipotètic

Un relat de: Tona

(conversa de ficció i hipotètica, resumint: una paranoia.)

He quedat amb tu, i tu ni ho saps.

- Què pensaràs quan em vegis?
- Res.
- O però...alguna cosa et passarà pel cap...
- Res.
- Em miraràs, almenys?
- Sí.
- Et fixaràs en mi...
- No.
- No? Llavors...em deixaràs clar que tots els teus somriures no amaguen res més enllà?
- No, tampoc.
- Te'm declararàs? Em diràs que has estat callant com jo durant tot aquest temps?
- No.
- I si t'ho dic jo? Si dóno jo el primer pas...
- Sí...
- Et diré que m'agrades. Que t'adoro. Bojament. Que em respondras?
- Res.
- Com? No faràs res en absolut?
- Sí.
- Em miraràs, almenys?
- Sí.
- Et fixaras en mi...
- També.
- I aleshores, què pensaras quan em vegis?
- Res.
- O...però alguna cosa et passarà pel cap...
- No.
- No entenc res.
- Quan et tingui davant tan sols et miraré, em fixaré en tu. Et somriuré sense amagar-te res més enllà i te'm declararé. Així, la próxma vegada que et vegi, ja des d'un principi,tot el que podré pensar és que... t'estimo.



Comentaris

  • Un moment simpàtic[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 18-02-2005

    Ets de les poques persones que m'han comentat, així que et torno el caramel que suposa un comentari...

    Aquest diàleg-paranoia l'hem pensat tots en algun moment o altre... segur! és ràpid i amb ritme. I mostra, segurament, dues maneres de dser: una més sincera i descarada, mentre que l'altre és més tímida i interior.

    M'ha semblat deduïr que els dos acaben estimant. De dues maneres, però amb final feliç.

    Molt rebé! fins aviat...

  • Bonica ‘paranoia'[Ofensiu]
    George Brown | 30-01-2005

    Molts cops pensem que passaria si ens declaréssim a aquella persona que tant estimem en secret... i que difícil és imaginar la reacció que tindrà l'altre persona... si ho estarà desitjant o simplement tant li fa...
    M'ha agradat molt com el segon interlocutor, mica a mica va canviant els seus pensaments, com si mica a mica obris el seu cor, amb por de dir el que realment sent... però com tot bonic relat romàntic, amb final feliç, molts cops per dir el que sentim necessitem aquella petita empenta que ens ajudi...
    m'ha recordat molt la meva indecisió... i una conversa que vaig tenir fa poc... potser em va fallar l'última paraula... com podem ser tan ximplets a vegades??
    M'ha agradat aquest exercici hipotètic, felicitats.

    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com