Henry Bloom

Henry Bloom

Després de masturbar-se amb un delit i una animalitat pròpia de les millors pel·lícules porno, en Bloom sent com li llisquen llàgrimes tossudes per les galtes aspres encara sense afaitar. No és la primera vegada que en Bloom fa servir les mans per arribar al cel des dels llençols de cotó estampats i un pèl bruts que li ha regalat la seva última amant, farta de copular damunt d'un matalàs fred i brut.

Quan es troba més sol del compte, o quan una de les seves esporàdiques amants l'engega, en Bloom, es tanca a casa seva un parell de dies i no hi deixa entrar ningú.

No es lleva, no menja, no es renta, no parla, no agafa el telèfon ni tan sols quan sap del cert que la trucada és de la senyora Morrys Bloom, la seva mare, que preocupada sempre per problemes de salut, es cura sentint, les males paraules del seu fill enrabiat.

En Bloom en aquest estat de quasi autisme només fa una cosa, s'estira al llit, tan llarg com és, i amb aquells dits massa fins per ser de mascle s'estreny el membre i comença una dansa que fa durar fins que un estremiment quasi letal el deixa adormit, nu, cansat i també ressentit.

Quan el ritual dels dos dies passa, en Bloom es dutxa, es vesteix, s'afaita, es posa afther shave, la jaqueta fosca, els pantalons de cotó i les sabates de marca. I així, amb un aspecte impecable obre la porta el tercer dia i allí com sempre com cada tercer dia apareix la dona de fer feines, sense preguntar, sense respondre. Tan sols amb la mirada envidriada, com sempre.

Bloom, deixa entrar la dona, baixa les escales, saluda els pocs veïns que troba i marxa cap a la feina. L'oficina bancària no és lluny, un passeig amb l'aire fred i humit del Londres profund. Només obrir la porta, la veu, com sempre, Margareth seu a prop de la seva taula de directiu, els seus ulls clars busquen els d'en Bloom per adherir-se com una pega. Bloom l'evita. Li agrada però l'evita, desperta en ell un desig salvatge, la posseiria allí mateix damunt les cancel·lacions de llibretes i el tipus d'interès nominal, per això la defuig. Un "bon dia Margareth" i res més.

Cada dia el mateix. Si la mira massa se sent obligat a tancar-se dos dies a casa seva de nou i fruir de la masturbació i del desig estroncat, avui la Margareth amb la seva insistència l'ha obligat a marxar més aviat del compte. En Bloom va cap a casa seva, impotent del que sent, ferèstec, explosiu. Obre la porta del pis, la dona de fer feines ja ha marxat, es despulla tot caminant, s'entrebanca, renega, s'agafa el membre encara a mig despullar i comença la dansa del frec i la insistència, dos dies, dos dies tancat a casa, pany i clau, desaparegut. Després un justificant del metge: impulsos depressius.

La Margareth l'endemà espera amb insistència que la porta s'obri i aparegui en Bloom, no apareix. Aquella tarda la Margareth per primera vegada des que es coneixen pren una decisió, demana a en Paul, l'adreça d'en Bloom i se n'hi va. Sospita que les absències de l'home tenen a veure amb ella.

Travessa el pont i arriba al carrer Glosmary, número 34, toca el timbre i espera. Un silenci humit és la resposta en aquell Londres fosc, plujós. Insisteix i mentre ho fa sent una humitat dolça a l'entrecuix, un presagi. Altra vegada, pitja el botó. Fins que Bloom decideix arrencar més un gruny que una paraula, "qui hi ha" -pregunta, - "sóc jo la Margareth".

Davant seu, una Margareth més seductora i complaent que mai, somriu, empeny la porta i entra. Bloom va despullat el seu membre comença a sentir-se viu, i la puixança és inevitable. Margareth se'l mira atordida i plena de desig. S'arromanga les faldilles i mostra un pubis despullat i humit, amb el dit davant de la mirada fixa d'en Bloom es dibuixa poc a poc el triangle del desig. Bloom mira immòbil i erecte. Margareth s'aixeca la camisa i treu un pit blanquíssim. Bloom se li acosta, la porta cap al sofà,s'asseu i la fa seure sobre un membre immens sembla que hagi de rebentar el cos de la Margaret. Els dos, com animals en zel, criden, s'esgarrapen, grunyeixen, senten i cauen exhausts de semen i fluids. Margaret àvida encara de desig tantes vegades posposat s'agenolla i i li xucla l'entranya. Bloom udola com un llop i ella mossega i desitja, tornen a la còpula animal, un dintre l'altre i els crits es fan sentir per tot l'edifici.

S'apilona gent a la porta, captiva dels crits i els gemecs, però aquests cada vegada més forts, auguren la tragèdia. Mentre, el pis, l'edifici, l'illa s'omplen de gent que escolta embadalida els udols del desig, les darreres conseqüències de l'abisme fosc, del plaer absolut: la mort

Henry Bloom i Margaret Sullivan de 45 i 40 anys respectivament van ser trobats morts ahir al pis del senyor Heny Bllom, la parella mostrava actituds i posicions inexplicables per als respectables costums, dels bons treballadors de la banca.

L'endemà la dona de fer feines, enutjada i ressentida, va obrir la porta del pis d'en Bloom i va sentir l'olor de sexe com un vel fi. Va acariciar el sofà, encara humit de fluix i semen, s'hi va estirar i va sentir com la mà trapella, abaixava les calces de randes netes i blanques i un dit entremaliat jugava com mai abans ho havia fet. Unes llàgrimes tossudes relliscaven per les galtes tan fines de la dona i suaument va entomar una dolça cançó de bressol abans de morir.