Havent dinat.

Hi ha un gos que borda camí enllà.
Ressonen al poble els lladrucs broncs
del gossot presoner que li respon.

A l’ombra de l’encanyissat,
la xerrameca calma que surt del bar
es un murmuri sord.

L’entrepà de llom, la gana l’ha fet bo.
El pa, bastard. El porc, qui ho sap.
Tan se val.

El vi humil de bressol sense nom,
m’omple la gola, i m’escalfa el cor.
Te un sabor fort de paladar pagès
i fa un pòsit rogenc al cul del got.

Refilen els ocells
engrescats de primavera.
La brisa suau, la calor primera.

Les campanes que ningú escolta
hi diuen la seva del campanar estant.
L’hora es incerta.

La soneta, dolça, se’m gronxa a les parpelles.
La remor dels arbres m’acarona,
els lladrucs s’allunyen.
El temps s’atura.
Tan se val.


L’Estany - 26/04/2012