Cercador


Llista categories

Gràcies amics, per tanta solitut.

Un relat de: Tona

Dono la volta, miro...i sola.
Recordo dos dies enrere quan
els meus suposats amics m'eixugaven
les llàgrimes commoguts.

Dos dies...
Però ja ningú recorda la meva tristor,
ni el somicar del meu plor.

Amics..

Van quedar bé, com sempre,
arribant al mínim de la seva funció
en la meva vida.

Els considero perfectes, tan sols
per dedicar-me tres segons del seu
meravellós temps.

I els dies passen, i estic sola.
Sola, sense ell, sense ningú.
Anomenar amic a algú correspon
a quelcom més que rebre una ajuda
per aixecar-te quan has caigut.

És algú que després es preocupa
mínimament per si t'has fet mal
en el cop.

Amics...
Pensava que en tenia tants, i ara...
Sola. Sola, sense tu, sense ningú.

No m'agrada ser egoista,
tot i que després em culpin per
no satisfer el seu egocentrisme.
I és per això que callo, continuo
rient, sortint i confiant en ells.

Potser quan caigui de nou,
sigui millor no aixecar-me
sagnant i veure com la gent que
més estimo, ni se n'adona de la
meva pèssima presència.

I és que, encara ara, segueixo caminant,
sempre endavant, però dono la volta, miro...
Sola.

Comentaris

Afegir comentari
  • Solitud![Ofensiu]
    George Brown | 30-11-2004 | Valoració: 10

    Ay… la solitud, pot ser la nostre millor amiga o el nostre pitjor enemic! És molt dur sentir-se sol, necessitar algú i que ningú ho vegi... aquest es el problema de ser animes solitàries...
    M'ha agradat molt... per desgràcia m'he sentit identificat (que hi farem!). Felicitats!
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Afegir a preferits
Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >