Gos

Aquell dia vaig decidir emprenyar el gos. No tenia encara clar, però tenia ganes de molestar-lo, tot i que només era per veure que tal reaccionava, mireu tenia curiositat, crec de bon grat que la curiositat és una gran virtut humana. I com ja he dit la curiositat ara s'havia convertit en saber com reaccionaria el gos si jugava amb ell.

El gos no era meu, parlem del gos d'un veí de la urbanització de Can Pons a la torre on estiuejo amb els meus pares i passo alguns caps de setmana amb els amics per organitzar festes sense el perill de la carretera, ni de la policia i el més important sense el perill de ser enxampats pels pares.

Però en el moment que tenia clar que volia jugar amb el gos per veure que feia era estiu, jo anava vestint amb uns texans i una samarreta negre de màniga curta, de l'única cosa de la qual tal dia com avui canviaria seria de dur una samarreta de color negre en un dia tan calorós com aquell, sinó dic la data és perquè certament, ara no ho recordo pas.

Vaig baixar a buscar el diari i vaig passar pel bar per fer un cafetó i esmorzar una mica bé, i no em va costar gaire dur a terme la intenció que tenia entre cella i cella. El meu veí va deixar el gos lligat fora del quiosc perquè ell també va anar a comprar el diari o alguna revista, no ho sé ben bé ni tampoc m'importa gaire. Així que vaig acariciar el gos, com ja em coneix em va saludar amb una certa alegria.

A continuació li vaig estirar de les orelles, ja no era tan alegre però no deia res. Li vaig estirar la cua i em va bordar. El vaig tornar a acariciar perquè no s'emprenyi però de sobte recordà de la meva idea i li trepitjo una pota i el gos bordà amb més ràbia. Li torno a estirar les orelles, i li dic al gos que és un manyac que com pot ser un gos i er tan mans a qui defensara si passa alguna cosa? Li vaig pregunta en to burlesc. Vaig tornar a estirar la cua, ara amb tota la força que podia per veure que feia...

Doncs la merda del gos em va mossegar!!!inexplicable, em va mossegar el gos tarat! Vaig marxar del lloc, no vaig veure encara el seu amo. Jo sortir del lloc en aquell moment, però la veritat és que la mossegada del malparit va ser important em va provocar una ferida d'allò més escandalosa. En aquell moment creia que el millor seria anar al metge així que truco a l'ambulància, després de trenta preguntes trigaren vint minuts en enviar-me una ambulància que va portar, això si, ràpidament cap a l'hospital.

Allà hem va cosir la ferida, vuit punts! Com es va passar el gos aquest, no se li pot fer res!!! Només per estirar-li la cua es va posar d'allò més violent. "Si fos una persona ja seria a la presó", vaig pensar.

L'endemà amb el mateix pensament vaig decidir denunciar el gos, els mossos d'esquadra em va dir que no podia denunciar pas a un gos, que havia de denunciar si un cas al propietari de l'animal; així que vaig denunciar el seu propietari.

Quan l'amo del gos coneixeré la noticia va renyar el gos, per violent, per dolent... i sincerament no m'estranya, si fos gos meu ja l'hauria capat. Vam tenir judici, jo anava totes, volia que aquest gos fos a la presó pel que havia fet. Jo no el perdonava pel que em va fer. Des de la queixalada del gos fins al judici van passar mesos, però jo no tenia pressa. El més sorprenent va ser la resolució del jutge.

"El gos haurà de ser sacrificat o l'amo haurà de pagar una fiança de 120 € a la víctima". L'amo que prou enfadat que estava amb aquella bèstia va decidir que no pagaria tants diners per una cosa que ell no va fer i que preferiria que el sacrifiquessin. Així que va anar al veterinari, explicant la resolució del jutge i allà van fer justícia amb el gos. El meu veí va haver de pagar uns 60 € per la feina feta pel professional.

L'endemà vaig trobar-me amb el veí i se'm va disculpar, em va explicar que va matar al gos i jo em vaig alegrar. Vam parlar una estona llarga del que va passar, com ja feia temps ens ho vam prendre amb humor i quedàrem per fer unes birres al Bar que tenim a la urbanització, prenguérem varies copes i algunes tapes, la factura va pujar fins als 70 €. El veí em va dir "per les molèsties provocades pel gos que tenia et convido jo". Una vegada convidat vam quedar tan amics com mai res hagués passat. Com podeu veure la vida és justa.