Avui no em quedo

Ja fa una estona que he sortit de treballar. Decideixo anar a casa de la Sònia, malgrat que la companya de feina em té realment encisat he de ser conscient que fa més de 4 anys que surto amb la novia i que si no estem vivint junts és perquè els pisos són molts cars i entre els dos no guanyem suficient; i aquesta noia és la que he d'estimar.

Ja és tard gairebé les dotze de la nit, penso si aquest treball em compensa. Em plantejo si aquesta feina realment hem serveix d'alguna cosa, són moltes hores fora de casa i al final no puc comprar-ne ni llogar res. "aquest problema no només et passa a tu!" et diuen; i ningú reacciona? Quina gent!!! acabarem tots sota un pou. Jo tampoc faig res, com a molt sentir-me culpable de no cobrar més.

Quan arribo a casa la Sònia pico el timbre, m'obre la Sònia:

Quantes vegades t'he dit que no piquis així! Ma mare esta dormint.
I com he de picar?
Més fluix - xiuxiueja.

No sé altres timbres però en aquest no li he trobat pas que tingui cap mesurador de volum, mai entendre que vol dir quan diu que piqui més fluix, per fluix que piqui el timbre sempre sona igual.

Va passa cap a dintre - hem diu

Entro i m'assec el sofà.....

No!! surt d'aquí! Que aquí estaven els gats! - m'ordena tot rondinant.
Bé, com volies que ho sabes jo?
És que no et fixes en res!

Intento conversar amb ella sobre alguna cosa quotidiana. Li pregunto si ha pogut anar a busca els papers del plan renove per la rentadora que li va comprar a la seva mare. S'ofèn. M'explica que no, que ha estat molt ocupada i que no ha tingut temps. "No has pogut veure la telenovel·la avui?", li pregunto. Tampoc, lògic ja m'ha dit que ha estat ocupada. Seguidament em diu que el motiu per el qual no ha pogut veure la serie de televisió és perquè s'ha quedat dormida a les 4 i que fins a les 8 no s'ha despertat.

Em pregunta que com m'ha anat el dia, el cansament hem fa dir-li que bé sense gaires detalls com a molt un "treballant com sempre". S'ofèn. Hem diu que s'ha quedat aquí esperant fins les dotze per poder veurem quan arribi i no li dono conversa que ella s'ha de despertar molt d'hora demà al mati,a les cinc i que per tant li queden poques hores per dormir.

Bocabadat li dic que bé, que jo també estic cansat que aniré cap a casa. S'ofèn. Diu que em podria quedar que és molt tard i que demà em lleva amb ella a les cinc, que llavors ja podré anar cap a casa. Li dic que no.

Em quedo a dormir i demà quan em llevi amb ella a les cinc ja aniré cap casa.