A la meva imaginació

Sovint recordo persones que mai sabre del cert si un dia van existir o només van ser imaginacions meves, igual que les experiències viscudes amb elles. Algunes agradables i altres desagradables. Encara que estiguin o no amb ells els hi dec molt del que sóc. La meva imaginació m'ha deixa't veure i viure amb... :

A aquelles persones que sense massa motiu ni explicacions confiaven amb mi per explicar-me tot allò que mai deien a ningú i que valoraven la meva opinió com única i irrevocable, com si fos una veritat absoluta. Malgrat la por que això sovint hem feia por - per la responsabilitat que posaven sobre meu- amb el temps i en els temps en que visc es fa d'agrair.

D'altres que no dubtaven a convidar-me a casa seva, amb qui tenia les portes obertes (o cotxe).... Fet que m'ha permès a realitza viatges, o més ben dit, excursions que sinó haguessin sigut de tot impossible... La sortida a Molins de Reis, la visita a Gallecs, el concert de Taradell, les excursions per Girona i Tarragona, les visites a Vilafranca, l'estada a l'Estartit o les escapades a Sant Cugat. M'han permès conèixer món sense sortir del meu país.... I encara són pendents anar a les Illes i a Biar!!! (país valència). O encara que només sigui passa una nit de festa en un local "okupa".

Unes que en un primer moment van mostra simpatia i que no van dubta ni dos segons per llença una punyalada per l'esquena, sovint diuen que dels enemics aprens més que els amics. Jo no m'atreviria a afirmar-ho però si és cert que aprens, i molt. Fins i tot d'aquells enemics que no ho són, amb el temps van distingint la gent. Els dolents tampoc són tan dolents.

Ah!!!! un agraïment especial a aquelles persones que mai m'han donat suport en res!!! Sinó fos per ells ara encara estaria buscant l'acceptació de la gent.

Persones que nomes apareixen en converses curtes al metro, tren o altres mitjans de transport...un violinista, un cule de suïssa, el Sr. que ha marxat de casa perquè sap que és agressor i no vol pagar la dona perquè s'ha l'estima, el que acaba de sortir de la presó a l'estació de Sants, el taxista que hem va demanar rotllo, una nord-americana que complia 19 anys (i es sorprenia perquè aquí li venien alcohol), un rodamóns que hem va oferir una cigarreta un dia de pluja, un cambrer que hem servia copes, un amic d'un amic que anava de superenrollat que mai hem va caure bé, les amigues pijes de la ex del cosí pijo, etc., etc., etc... Aquesta gent que no té nom però molta més personalitat que les que sovint veiem cada dia i que per aquest sol fet saps que mai arribaràs a conèixer. Histories (persones), que no tenen res que amagar.

I no digue'm ja d'aquells que més d'un dia he vist i mai recordaré.

Són persones que no sé si viuen o només són dintre el meu cap, llavors... Gràcies a la meva imaginació!!