GIRAGONSES A SANTA MARIA DE LIORS

Revoltades i giragonses d'un camí entreteixit de verds, grocs, flors
boscanes i alguna esmorteïda, encara, orquídia ens ha anat menant, ara
un pas ara l'altre cap a la ignota petita Esglesiola de Santa Maria de
Liors. Els revolts s'ens feien aspres, a cada giragonsa, el camí ens
esperava per ofrenar-nos, humilment, el canvi de la natura: que si ara
uns pins altívols dels que en baixaven, amb fils invisibles, uns
cuquets que t'ensopegaven a la cara, que si ara feies un revolt i
trobaves unes alzines esmorteïdes per la calor, ja força punyent, i
suara en el revolt trobaves el plaer d'una obaga humida plena d'una
frescor que feia l'instant plaent. Les giragonses del camí, talment
com les giragonses de la pròpia vida, quins designis secrets ens
depara la natura? Quins designis secrets ens deparen les revoltades
mal girades de la vida?... Respostes difícils a una vida també prou
difícil... Nosaltres però, com a humils caminants, només podem
mostrar-nos a la natura amb un gran interrogant, només amb
l'interrogant de la pregunta....... talment com davant la vida
mateixa...