Cercador
Garbuix
Un relat de: gypsy- Compartir:
Vull abandonar el vaixell. Tots els vaixells. Diluir-me en l'atmosfera d'una nit eixuta, ser partícula insignificant. No sentir, no lluitar, no voler. Sagno tristesa des d'una arrel fonda inextingible. Sóc l'ombra d'una dona que es trenca, mentre la vida sobreviu la vida. Estic cansada de fugir per la finestra dels somnis. Potser, ja vaig restar encadenada a d'altres que com jo, morien en el cos d'un ésser estimat, obrint els ulls i descobrint que tot era mentida.
gypsy
Comentaris
-
Doncs per ser un garbuix...[Ofensiu]copernic | 03-03-2010
està molt ben expressat. Hi ha una màgia especial en aquestes reflexions, o millor dit, desitjos de desaparèixer, de quedar alliberada d'afectes, sensacions i sentiments. El text és clar, ric i profund i produeix en el lector una rotunda percepció de petitesa i reconciliació amb ell mateix. Bon text, curt però ja diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura. Un petó i a reveure! -
Claredat[Ofensiu]Joan G. Pons | 03-03-2010 | Valoració: 10
Si elimines les "NO" del garbuix apareix molta claredat. I percebeixo un crit al teu esttimat i volgut sentit d'independència. Visca !!! Endavant.
-
Precís i preciós.[Ofensiu]JoanaCarner | 02-03-2010 | Valoració: 10
Sentiments i sensacions punyents, viscudament sentides. No sobren paraules, no en falten. Precís i preciós.
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu