Ganes de volar

passejant pels laberints dels dubtes entre la por, la passió i l'amor, on les linias que divideixen els sentiments es fan més fines que mai i on entendre un mot es fa un abisme de dificultats, cada paraula es un sentit, cada somriure una senyal, tot pren un valor multiplicat.
comença a ser tot més adult, més gran, moments en els que miro desde fora i sento que el temps esta passant i ja no som aqueslls nens que erem, començem a ser grans, a pendre deicisions, que serán dicisives.
m'agrada, pero a l'hora una por em recorre el meu jo, com si aquella infància de records, que com diu ella: "oblidats per no tenir amb qui compartir"... es quedés dins nostre, pero aquests moments ens han fet;
el que som forma part de tot alló però el que som també forma part de tot aixó.
No, no val la pena tenir por, el temps que ho cura tot, posa les coses al seu lloc´... sempre les col.loca a lloc.
confiança en el present i en el futur.
les paraules que ara surten de la nostra boca entre cerveses a mitja tarda, ja no són el que eren, són el que són.
Veien que alguna cosa ens ha fet creixer, som aquelles noies de 25 anys que miravem quan erem petites i voliem arribar-hi amb tanta ansia. i ara em sento més nena que mai, pero amb alguna cosa que ha canviat.
sí, ens ho deien... que el temps passava a tota velocitat.
no ho creiem.
i ara no tenim altre remei que acceptar.
viure, viure al cent per cent, sense frè... sense por, viure, viure i fer tot alló que volguem fer.
ganes de volar.
sí!!!
moltes ganes de volar!!!