Ganes de volar

Un relat de: geraldine

passejant pels laberints dels dubtes entre la por, la passió i l'amor, on les linias que divideixen els sentiments es fan més fines que mai i on entendre un mot es fa un abisme de dificultats, cada paraula es un sentit, cada somriure una senyal, tot pren un valor multiplicat.
comença a ser tot més adult, més gran, moments en els que miro desde fora i sento que el temps esta passant i ja no som aqueslls nens que erem, començem a ser grans, a pendre deicisions, que serán dicisives.
m'agrada, pero a l'hora una por em recorre el meu jo, com si aquella infància de records, que com diu ella: "oblidats per no tenir amb qui compartir"... es quedés dins nostre, pero aquests moments ens han fet;
el que som forma part de tot alló però el que som també forma part de tot aixó.
No, no val la pena tenir por, el temps que ho cura tot, posa les coses al seu lloc´... sempre les col.loca a lloc.
confiança en el present i en el futur.
les paraules que ara surten de la nostra boca entre cerveses a mitja tarda, ja no són el que eren, són el que són.
Veien que alguna cosa ens ha fet creixer, som aquelles noies de 25 anys que miravem quan erem petites i voliem arribar-hi amb tanta ansia. i ara em sento més nena que mai, pero amb alguna cosa que ha canviat.
sí, ens ho deien... que el temps passava a tota velocitat.
no ho creiem.
i ara no tenim altre remei que acceptar.
viure, viure al cent per cent, sense frè... sense por, viure, viure i fer tot alló que volguem fer.
ganes de volar.
sí!!!
moltes ganes de volar!!!

Comentaris

  • cette nuit... il pleut à Paris...[Ofensiu]
    Guspira | 10-02-2007

    m'has recordat amb aquest escrit algo que vaig escriure fa un temps... parfois il parait que tu aies l'etincelle de la jeunese eternelle... de les rêves les plus hauts...

    De petit vaig aprendre a mirar la lluna
    amb ulls transparents sense dir res;
    escoltar a Brassens i els ulls al cel
    pensant el vers llegit fa un temps.

    I viure amb el cor arran de pell,
    que no sé si és bo o és dolent,
    la mirada sempre cap al firmament
    de la vida que, poc a poc, s'endú el temps.

    Brilla l'estel, bufa el fent,
    sense saber si aquest tresor que de nen
    vaig trobar, i en vaig fer argent,
    em servirà de grial o m'esvairà l'alè...

    Cor que plora, cor que riu,
    influx lunar, marea baixa,
    influx lunar, marea alta,
    suren pensaments,
    s'enfonsen sentiments,
    sense saber, si al fons del mar,
    hi ha tresors amagats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

55688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!