Galledes

Un relat de: teresa serramià i samsó

L'aurora desdoblega la pàgina en blanc
del jorn nou que em camina damunt brases
de gel que em llepen i em devoren;
-queda tan poc de mi al plat!-
al pou d'aquest misteri pouo
galledes que, a raig, sobreïxen
paraules, versos, que a galet,
bec àvida

al càntir fresc dels dies.






Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    ginebre | 06-01-2007

    He vingut a tornar-te la visita i estic flipant!
    Els he llegit tots un per un. La teva forma coherent, els teus temes que sorgint d'un detall quotidià arriben en pocs versos al fet universal...!
    Cadascun és un destil.lat precís, gens superflu, sense ornaments innecessaris, que diuen un saber, una experiència
    d'anys ja, un coneixement madur.
    Gràcies per tansmetre'l. Gotes de saviesa ens regales.
    Aquest en concret "queda tant poc de mi al plat!" que fort , quina aproximació més sàvia al fet definitu , quina forma humòristica i tendra de donar-nos profit de tu!
    Ostres! "al pou d'aquest misteri pouo..........
    el càntir fresc dels dies"
    Hi ha joia, molta joia i generositat.
    En fi! Jo ja no podré passar sense venir per aquí de tant en tant!
    Fins aviat!

  • jaumesb | 19-12-2006 | Valoració: 10

    la teva poesia i visc en el millor dels móns