Cercador
GALÀXIES D’AMOR
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Molts diran que l’amor de mare és així.
Donar-se sense esperar res a canvi.
S’esvaeix per estimar el desig d’amor?
Es diu que qui estima s’oblida del Jo
i posa el Tu davant de tot i de tots.
M’oblido doncs de mi? I si ho faig, com?
Crec, però, que erro si de mi m’eclipso.
Puc sentir estimació si res no sóc?
Pots Tu estimar a un Jo que no existeix?
Tal vegada sigui possible. Més si no sóc,
com percebo les senyals del teu cor?
Una galàxia. Sí! Una munió d’estrelles.
Girant al voltant d’un centre de gravetat,
irradiant llum des d’aquest cor que sóc jo,
se’m representa millor com vull estimar.
Em cal, però, sentir-me part del tot.
Donant i receptor; creador i espectador.
Si de mi emana, primer jo he de sentir-ho.
Tastar els matisos del meu propi amor.
Aprendre a ser generosament avariciós.
Sí! Vull rebre amor. Tant com pugui suportar.
I sí! També a mans plenes vull donar-lo.
Les meves, que, per meves, vull estimar.
Part són del meu cos que també té un cor,
que necessita que el mimin, que el cuidin.
A ulls teus i de tots percebre’s preciós.
I sols ho puc fer si primer m’estimo jo.
Comentaris
-
Exactament!!![Ofensiu]aurora marco arbonés | 01-01-2015 | Valoració: 10
El teu últim vers ho diu tot. L'objectiu de la vida és ser feliç un mateix i després fer feliç als demés. No sé com la religió o els costums ens han pogut donar la pauta de que ens hem de sacrificar pels demés i que primer són els altres abans de nosaltres mateixos. Si ja ho va dir un Mestre "Estima els altres com a tu mateix" Si no t'estimes tu, com podràs estimar els altres?
És un poema amb un tema molt ben trobat i ben resolt. M'ha agradat força.
Bon any, Joan! -
Inquietuds[Ofensiu]iong txon | 27-12-2014
i reflexions pròpies d'una persona que ha viscut molt i voldria compartir el seu cor encara més. La majoria de pensadors i mestres reconeixen la necessitat de l'autoestima, d'un "amor genuí a si mateix" (E. Fromm). Però aquest amor i respecte per la pròpia persona ha de partir d'una concepció global de l'ésser humà, com un ens espiritual i físic alhora, i prioritzar la consciència espiritual. Anant una mica més enllà, seria bo prendre consciència de la contradicció i la lluita interior que tots tenim com a hereus de la caiguda, de les nostres naturaleses caigudes i de com la part més fosca del cosmos tendeix a arrossegar-nos a partir de les necessitats més físiques del cos. Això per mi, s'aconsegueix de la forma més directa possible a través de l'estudi i la comprensió dels Principis Divins. També es pot intuir a través de la meditació i l'oració. O potser ho hauria de dir a l'inrevés.
En fi, trobo que ha escrit un poema sentit, i ha estat un encert expressar aquestes coses amb la poesia, en lloc de fer-ho, per exemple, amb un assaig. Li desitjo que acabi de passar unes bones festes en companyia de la seva família, i un any nou ple de bones experiències.
Quim
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
103222 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com