Futurs cels

I gràcies per ser-hi. Una abraçada.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

on fas preguntes al cel en una bella posta.
Gaudeix de la natura, consulta la teva consciència i al seu moment, rebràs la resposta.

Una abraçada
Joanalvol

Com sempre.

Hola Marc!

Veig amb el teu esplèndid poema que el jovent d'ara es fan les mateixes preguntes que sempre s'ha fet la Humanitat des de temps immemorials:
"Què hi haurà més enllà del cel?
Què m'hi espera allà dalt?"

I també al remat tots hem donat les mateixes respostes que tu al poema:
"Fins arribar la teva hora,
els cels perduraran..."

Almenys, així ho esperem...

Una forta abraçada!

F.

Imagino, en somnis...

un cel vermell, sagnant tot el dia;
i uns boscos blaus ,
amb el vent fent onades.
imagino la lluna: taronja,
mes grossa , escalfant la nit.
veig uns núvols grocs,
enmig del cel vermell,
jugant a fer un verd,
i degotant llàgrimes violetes,
en el terra d' aram.

i el blanc?

....

mes: a
http://www.lacoctelera.com/burcet/post/2007/06/06/imagino-somnis-catifes-flors-i-poesia

que ens deixa el cor ple d'anhels.
Davant de tanta bellesa ens sentim petits i sorgeix l'eterna pregunta de l'Home: que hi haurà més enllà?
No hi ha resposta, be si una...com tu be dius hem d'aprofitar el present, viure'l el millor que podrem, que el més enllà ens atraparà a tots.

M'agrada moltissim les belles imatges que composen el teu poema, els futurs cels ja vindran, de mentres disfrutem els presents.

Un petonet,
MarBlava

que aquestes preguntes en-s les fem tots. Què hi haurà més enllà del cel? De moment, gaudim de la nostra estada a la terra.
Un poema profund i preciós.
Una abraçada, Marc.
Nonna_Carme

Celestial relat. Cels futurs i Cels presents. Tot contemplant els cels presents, em suggereixen els futus, com tu molt bé escius, encara que els cels presents són tant grans que de moment no m'els acabo.

Del teu poema en faria tres apartats:
1.- Les dues primeres estrofes son una poètica descripció d'una posta de sol.
2.- La tercera estrofa és el quid de la qüestió:
Què hi haurà més enllà del cel? És l'eterna pregunta que l'home s'ha fet, es fa,
i es farà al llarg dels segles. Cada religió, filosofia o pensament profund sobre
aquest interrogant intenta donar-li resposta. I permetem dir-te que no se'n surt.
(Ja sé que alguns diran que és qüestió de fe) Tu, amb els teus tretze anys i amb
la maduresa que demostres ni que sigui fent la pregunta, t'haig de dir que no t'hi
amoïnis gens per ara. Viu, format com a persona i gaudeix de la teva joventut.
3.- De res serveixen els meus consells quan tu mateix, en les estrofes quatre i cinc,
deixes clar que cal tenir esperances en un futur llunyà i que no ens hi hem d'amoïnar.

Una forta encaixada de JOANPG.