Francesc, Fran o Cesc? Decideix.

Un relat de: Glop27

Sotmès a pressió, en època d'exàmens, en Cesc no podia evitar patir deliris. Estava a punt d'acabar Enginyeria Tècnica Industrial. Volia més. Després de cinc anys d'esforç, sacrifici, patiment continu, palles mentals (no exclusivament mentals, val a dir), s'imaginava el futur. De cop i volta, tenia interès per cultivar la seva ment. Volia ser un intel·lectual, un erudit. Saber-ho tot. S'havia tornat boig? Anhelava ser admirat per tothom, per la seva manera d'aprofitar el seu cervell. Somniava amb ser milionari, que li toqués la loteria, per poder estudiar fins la mort.

La mort.

Alçà el cap, somrient amb la confiança d'aquell que ha apostat per un boxejador en un combat manegat i es va imaginar el seu funeral. Tumbat, a la caixa. Gent present, en silenci. "...com m'admiraria tothom...", es digué. Va somriure durant 20 plàcids segons. Però de sobte una idea recorregué la seva ment a gran velocitat. "Un moment!", pensà. De què serveix, un cop mort, haver estat gaire intel·ligent? Algú ho sabria apreciar? "A més, els llestos acaben morint, com els ignorants". S'entrellaçà les mans rera la nuca i medità. Li agradava, donar-se-les de filòsof.

Per distreure's i sortir de tal pantà, es va connectar a internet i va baixar el correu. Un company li havia enviat un e-mail. "Visita www.kimble.org, secció fotografies". Breu i concís, com aconstumaven a ser els seus correus. Hi va accedir. En breu, descobriria l'enveja en estat pur. Davant seu, un multimilionari desconegut per ell fins al moment, li ensenyava amb prepotència el que podien fer els diners. El que podia ser la vida.

Per si les fotografies no el van impactar prou, el protagonista es va permetre el luxe de vacilar-lo per escrit, sense ni tan sols saber qui era aquell que l'estava llegint.

People ask me: "Why www.kimble.org? Is it all about your ego?"
My ego is one of a kind, without question, but that is not the main reason for my web site. My mission is simple: I want to motivate you. I want to inspire you. I want you to know that you can do it, too.If you need my visionary guidance, just ask me personally on my Lifestyle Forum.

Després d'escassos deu minuts mirant fotografies, ja no volia ser en Cesc. Ara volia ser el contrari al que havia estat sempre. Ara volia ser en Fran. Volia ser un anònim que desconegués literalment com dilapidar la seva fortuna en els 60 anys que li quedéssin de vida. Fer el boig. Viure. Disfrutar. Com havia desperdiciat la seva joventut d'aquella manera? Per l'amor de Déu, si encara era verge! Quina classe d'anècdotes explicaria a qui el volgués escoltar? Quins records tindria? Es quedà meditant. Tancà el llibre.

L'endemà no es presentà a l'exàmen i s'anà de putes. En sortí orgullós, fins i tot s'inventà un lema i se'l feu propi: "Si no val la pena fer-ho just abans de morir, no ho facis". El Fran era així, impulsiu, temerari, atrevit, valent, divertit, amb ganes de viure la vida.

El que són les coses... la loteria, no li va tocar. Ni al Fran, ni al Cesc. Al segon, li va tocar estudiar tot l'estiu i esbrinar com erradicar l'exèrcit de bestioles que havia acampat al seu pubis. Maleït Fran... En qualsevol cas, ja tenia una anècdota. Una valuosa anècdota. Només necessitava algú a qui explicar-li, en l'anonimat.

Us ha trobat.

Comentaris

  • FRAN's | 10-06-2005

    separant-me de la relació entre nom-personalitat, trobo que és un bon nom. tot i que és l'única variant de les res que has posat per la qual no em criden (potser és el morbo de la novetat...)

    FRAN's

  • Hahahahaha![Ofensiu]
    Ilargi betea | 10-06-2005 | Valoració: 9

    m'ha cridat l'atenció el títol als relats a l'atzar i després de llegir-lo crec ha valgut la pena. No és una gran història però m'has fet riure, i a vegades això és el que compta!

    Apa, una abraçada i molta màgia!