Coneguem el món (I) - Terrorisme

Després d'una exigida ovació (sota l'amenaça de quedar-se sense entrepà de mortadela), la presentadora feu la seva aparició caminant a través d'una falsa boira creada per l'ocasió.

- Benvinguts a "Coneguem el món!" -començà-. Un nou programa d'actualitat que ens posarà en contacte amb la realitat del nostre país, així com la realitat d'altres països que ens envolten i d'aquells que considerem menys propers, però no per això menys reals, tot i que la seva realitat sigui menys palpable per nosaltres.

- Collons -digué el realitzador -, comencem forts, ha dit 'realitat' quinze cops. No hi havia ningú millor? -preguntà a l'equip de so, que es va fer el sord-. I a més no ha dit ni el seu nom!

- En aquest programa -continuà la Magda- tractarem un tema de candent actualitat: el terrorisme. Després dels nombrosos atemptats enregistrats en el món occidental, ens volem preguntar quines en són les causes, i quines són les possibles solucions. Per tal de fer-ho, hem volgut convidar a un conjunt de gent prou representatiu de la nostra societat. Així doncs, coneguem als nostres convidats. El nostre primer convidat es diu Octavio, ve de Marbella, i és el president de la petroliera RX, un fort aplaudiment per a ell! - demanà la presentadora.

Mentre la gent aplaudia i sonava una moderna melodia, l'Octavio aparegué, acompanyat de dos guardaespatlles. Entrà i segué en un enorme sofà de cuir situat dins d'una cambra blindada (els guardaespatlles es quedaren fora).

- El nostre següent convidat -proseguí la presentadora, mentre no paraven ni els aplaudiments ni la melodia- s'anomena William i és expert en sociologia i professor a la Universitat de Massachussets.

En William entrà el plató posant-se bé les ulleres, caminant amb elegància i fent una salutació cordial al públic. S'assegué en el sofà que es trobava més allunyat del primer convidat.

- Molt bé - continuà la Magda-, el nostre següent convidat es diu Mohammed, no sé d'on ve ni a què es dedica, però està molt enfadat i porta turbant, així que l'hem convidat per tal que pugui expressar la seva opinió en representació del món àrab.

En Mohammed entrà i segué en el sofà més pròxim a l'Octavio, que se'l mirà amb desconfiança.

- I el nostre últim convidat s'anomena Paco i és un humil treballador del nostre estimat país, un fort aplaudiment per a ell!

En Paco entrà al plató i es dirigí cap a l'únic sofà que quedava lliure, entre en Mohammed i en William, però no s'hi assegué.

- No penso seure en un sofà rosa - argumentà en Paco.

- Què passa? - preguntà la presentadora.

- És rosa - es queixà en Paco -, no penso seure en un sofà tan cursi.

Després d'un breu enrenou on es barrejaven rialles i xiuxiuejos del públic amb la indignació i desesperació de la presentadora, en William, quan hagué entès la causa de la discusió, s'oferí voluntari per canviar-li el seient. Així, finalment, segueren tots els convidats: l'Octavio, en Mohammed, en William i en Paco.

- Bé, havent solucionat aquest darrer problema - seguí la Magda-, comencem. Octavio, que en pensa de la situació actual?

- Francament, crec que la situació actual és immillorable, hi ha molt bona relació entre el món occidental i l'oriental i ens trobem amb un marc incomparable per fer negocis plegats, i intercanviar cultures. Els actes terroristes viscuts són obra de quatre bojos que seran derrotats amb la justicia i la democràcia, no tenen més importància.

- Gràcies per la seva opinió. Què n'opina vostè, Mohammed?

- Tots vostès voten governs opressors que escanyen els nostres països i la nostra gent, ens roben i perverteixen les ments de les nostres dones i fills amb la seva luxuria impúdica. Sou uns infidels que anireu a l'infern -acabà en Mohammed.

- Ahà - digué la presentadora, mentre prenia apunts-. William?

- Bé, estic parcialment d'acord amb algunes de les coses dites pels convidats -començà en William amb un marcat accent anglès, creuant la seva cama dreta sobre l'esquerra i agafant-se el peu dret amb la mà esquerra, mentre amb la dreta es posava a lloc les incorregibles ulleres, que no paraven de lliscar nas avall-. El marc actual és bo per fer negoci, però només afecta a la gent que té poder, i per altre part és cert que existeix una certa opressió política i cultural cap al món àrab per part de l'occidental, de fet en trobem nombrosos exemples continuament, el cas més recent el trobem a...

- Gràcies, William - l'interrompé la Magda, que semblava que l'ofenia la idea de tenir algú al programa que aparentment sabia del que parlava, i ho feia sense la intenció de crear polèmica-. Paco?

- Jo he vingut a dir que n'estic fins als collons dels moros aquests que venen a posar bombes i assessinar gent. Els hauriem de matar a tots!

- Gràcies, Paco - tallà la presentadora, que veient la cara que posava en Mohammed es temia que aquell debat acabés a cops de puny.

- No em facis callar, puta! - cridà en Paco, per sorpresa dels presents-. He vingut aquí per demostrar la solució als nostres problemes d'una vegada.

Dit això, en Paco es tregué una pistola de l'interior de la jaqueta i apuntà directament a en Mohammed. En William reaccionà a temps i li donà un cop al braç, just mentre en Paco disparava un parell de trets. La primera bala ferí a en Mohammed (que no es queixà) en el braç esquerra, i la segona rebotà en un dels vidres blindats de l'OCtavio i impactà en el crani d'un dels seus guardaespatlles, que caigué mort a terra. "Que me'n portin un altre", ordenà l'Octavio a l'agència de seguretat a través del mòbil.

- I doncs, qui és el terrorista aquí? - preguntà en Mohammed, que menyspreava la ferida que tenia al braç i pretenia seguir amb el debat com si res hagués passat.

- Anem una estona a publicitat! - cridà la presentadora.

Un dels tècnics d'imatge es confongué fruit del nerviosisme i posà els crèdits finals. La Magda ho veié per un dels monitors i ho intentà arreglar:

- No! No s'acaba el programa! Després de la publicitat, "Coneguem el món!" continua! No marxin! Al mig dels anuncis els explicarem com aconseguir els politonos del programa!

Mentre la publicitat fomentava l'ànsia consumista de l'audiència (que anava en augment), el caos en el plató era absolut: un tècnic informàtic retirava el cadàver del guardaespatlles mort arrossegant-lo pels peus i desixant un desagradable rastre de sang, uns metges atenien en Mohammed, que s'ho mirava tot resignat. En William custodiava la pistola, que havia aconseguit prendre-li a en Paco, que estava retingut per dues persones del públic, que hi havien accedit a canvi d'un segon entrepà de mortadela i una samarreta del programa. El realitzador no parava de cridar a tothom. L'informàtic va deixar d'arrossegar el cadàver, deixant-lo al mig del plató, argumentant que allò no era la seva feina. El públic semblava d'allò més distret, uns reien, altres aplaudien, alguns aprofitaven la pausa per menjar l'entrepà i d'altres per anar al lavabo. Els anuncis es van allargar més d'una hora, però l'audiència seguia al peu del canó, trucant per aconseguir politonos i esperant a que tornés el programa "Coneguem el món!" a la pantalla. L'informàtic es va auto-acomiadar i va ser el realitzador el que va acabar de treure el cos del plató. Finalment, quan semblava que tot s'havia arreglat i només quedava un rastre de sang, es va indicar a realització que podien continuar.

- Estimats espectadors, benvinguts de nou a "Coneguem el món!", ens queda poc temps de programa, ja veuen l'enrenou que s'ha muntat en un moment - digué la Magda, somrient i aparentant naturalitat-, bé, ja saben: són coses del directe. A veure, en Mohammed sembla que vol dir alguna cosa, fa estona que demana permís per parlar. Faci faci.

- El que vull dir, és que amb l'actitut de persones com el Paco, no ens hem d'extranyar que passin les coses que passen. Els occidentals tenen les de perdre, sempre. Què és el que més s'estima un occidental? La vida, sens dubte. QUè és el que li fa més por? El dolor, patir, la mort. En canvi, per molts islamistes, és un orgull morir. I tot aquell que estigui disposat a donar la seva vida, és amo de la teva -mentre parlava, semblava que ningú el volgués interrompre, cosa molt extranya en la televisió, que provocà una petita davallada d'audiència-. No es poden amagar. Un suicida pot fer que morin com formigues. Hi ha llocs de sobres per atemptar. Avions, trens, metros, autobusos... Imaginem que aconsegueixen la seguretat absoluta en els transports. Doncs sempre hi haurà cinemes, teatres, centres comercials, on un munt de gent pot morir en un moment. Volen més llocs? Escoles, hospitals, oficines... La llista és interminable. Com volen morir? A trets, amb bombes, amb gasos, amb altres trampes mortals? Escullin.No ho poden evitar, si segueixen amb la seva política intransigent.

L'Octavio rebé una trucada al mòbil i ordenà al seu guardaespatlles que el treiés d'allà, sofà de cuir inclòs, sense sortir de la cambra blindada. S'excusà:

- Ho lamento, però tinc un assumpte urgent a resoldre. Segueixin, segueixin - digué l'Octavio mentre el seu guardaespatlles s'ajudava d'un mecanisme amb rodes per treure'l del plató.

- Crec que el que diu en Mohammed és molt interessant, i ho trobo encertat - intervingué en William -, realment existeix aquest joc sobre el valor que li dona cada cultura a la vida i a la mort, i clar, tenint en compte les circumstàncies...

- Gràcies, William - el tallà de nou la Magda-. Sembla que el Paco vol dir alguna cosa. Digues, Paco.

- Jo només vull dir que això és una plaga que acabarà amb nosaltres. És la guerra! Hem d'acabar amb ells, jo mateix li hagués clavat un tret al front si el llepafils aquest d'en William no s'hagués posat en mig.

- Bé -digué la Magda-, amb tant d'enrenou, no tenim temps per res més. Els convidem a veure el següent programa, que tractarà sobre l'amor als animals. Li han dit mai que vostè estima més al gos que a la parella? Sent passió per alguna espècie en concre
t? Si vostè estima molt animal, truquin's, l'esperem. Fins demà, ...

- Senyor Paco -interrompé en Mohammed-, vostè és responsable moral de la mort de la gent d'aquest plató. Acabo de decidir que m'immolaré.

- Encara sortirem als zappings - va dir algú del públic.

- Ho dubto molt, Mohammed, doncs absolutament tothom ha estat escorcollat a consciència abans d'entrar al plató, fins i tot jo - digué la Magda, que havia decidit denunciar per assetjament sexual al porter encarregat de la seguretat.

- És normal que no m'hagin trobat res, perquè la bomba de set kilos me l'he menjat i la porto dins meu, a l'estómac - digué en Mohammed, per sorpresa de tots.

- Ostres - digué la Magda incrèdula-, m'està dient que ha estat capaç de menjar set kilos d'explosiu?

- De fet només n'he pogut ingerir cinc - explicà el Mohammed -. Els altres dos me'ls he inserit pel recte.

El públic acordà emetre un "buaajjjjjjjj" general, mentre algú reia imaginant-se l'escena.

En Mohammed es desmuntà el turbant i en treié un commandament de televisió. Pitjà la tecla verda (irònicament, la d'apagar el televisor), i tot el plató saltà pels aires.

Silenci, és el que quedà.

I sí, van sortir als zappings.