Cercador
Fragments diaris
Un relat de: Helena Sauras MatheuUn tel de llàgrimes se li ha posat a la mirada, perquè fa temps que se sent com una peça que no encaixa enlloc. Li tremolen les mans de nostàlgia mentre deixa aquests pedaços un altre cop a dintre, fragments colorits de la seua vida. Malgrat el que més li tremola és la ment a través del que recorda. Torna a tancar la caixa i s’enfila a l’escala. Cada tros de vida és irrepetible i ara escolta com la criden. La dona mira el rellotge i veu que ja se li ha fet tard. Surt de l’habitació sense oblidar-se d’eixugar abans les llàgrimes i d’intentar recuperar-se.
Potser en un altre temps, quan ja serà una altra, la tornarà a obrir i pensarà diferent. Però de moment, la caixa romandrà amagada a dalt de l’armari entre coixins, llençols i tovalloles.
Aquesta nit la dona porta la seua melena solta i sense adorns. El pes de la seua ànima el sent al bell mig de l’estèrnum. Se li enclava com temps abans ho feia l’angoixa. No ha decidit anar al sopar, però tot i així hi va per complaure els assistents. Quan entra a la sala se sent observada i la respiració se li talla. Intentaria fugir si no fos perquè ja li han servit la primera copa. Es remulla els llavis i acte seguit beu un glop llarg. Amb el líquid sembla que es calma una mica. Potser a l’endemà no recordi res o potser s’aventuri a recordar. El present li arranca el pes de la consciència.
—Feliç aniversari —diu el seu marit i la mira com si fos el primer cop que la veu des de fa dies.
La dona contempla els seus familiars que han vingut a celebrar les noces d’argent. Els palmells de la seues mans estan humides. Sent com els records li tornen a tremolar, com tot passa pel seu davant, com aquests fragments amagats a dalt l’armari se li representen. I veu els seus familiars vestits amb robes d’altre temps. Tot es fa petit al seus ulls i es rejoveneixen per moments.
Durant uns segons, la dona ha aclucat els ulls per veure’ls millor. Els dos fills que té i la filla són els que més han canviat quan els torna a obrir. Els consells de la seua mare reviuen de nou dintre del seu cervell.
La dona sent la mà del seu marit sobre la seua. El seu contacte encara l’estremeix i voldria quedar-se per uns minuts entre pensaments, calidesa i tendresa.
—Pensava que ja no vindries. Sempre fas tard.
I amb aquesta guinyada d’ull que li fa el marit està l’etern retret, mig en broma, mig en serio. La dona recorda com fa vint-i-cinc anys el va tenir esperant-lo baix la pluja. Dubtava de si casar-se o fugir, com ara també li passa.
Ell sempre insisteix, ella voldria fondre’s baix la taula. No té queixes del seu matrimoni, però li hagués agradat poder compartir més i carregar menys.
Comentaris
-
Bona vesprada Helena: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 03-05-2022
Hola: Hui me'n recordat de tu. Et comente que els dos últims poemes editats per mi, encara no me l'has llegits i són molt interessants. A més hui edite el relat de "Líder" per al Concurs de l'Associació de Relats en Català.
Gràcies per ser una bona amiga relataire.
Que passes bona nit.
Cordialment. -
Melangiós[Ofensiu]MariaM | 02-05-2022 | Valoració: 10
M'ha agradat el teu relat. Ben escrit,en un anar i tornar, melangiós amb un final, si més no, pl,é d'incertesa.
No cal més paraules.
Bon relat.
Una abraçada
MariaM -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-04-2022
Hola, bon dia Helena: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre "La jugada d'escacs". Ah!, sí. No saps jugar als escacs, però he de dir-te que està inspirat en l'esperança de l'amor. Un poema que em va costar molt de temps fer-ho.
Abraçades. -
Interior/exterior[Ofensiu]aleshores | 02-04-2022
El nostre món interior potser un gran desconegut per altri. Les nostres decisions quan afecten l’entorn són difícils de prendre i sempre queda el dubte de si hem fet bé, perquè mai hi ha cap solució perfecta. Alguna cosa interior acaba determinant el nostre camí, com si fossin predeterminats per uns paràmetres que respectem.
Estem sols, més sols però vius, si ens centrem principalment en la nostra supervivència. Potser aquesta gent extrovertida i fins i tot, qui sap, més valenta, tingui raó però no ens podem canviar per ells. -
Gestos quotidians[Ofensiu]Carme Alcoverro | 29-03-2022
M'agrada com descrius aquests fragments d'intimitat i introspecció d'una dona que s'enfronta a la seva realitat partint d'un gest tan quotidià com és buscar un adorn per a la seua melena. El regust de la insatisfacció plana en aquest final que és com una sentència. M'ha agradat!
Gràcies per comentar el meu poema Tremola la primavera.
Una abraçada! -
NOCES D'ARGENT [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-03-2022 | Valoració: 10
Hola, bona vesprada Helena:
Records que vas d'escrivent a poc a poc i amb un bon estil, propi teu. La calidesa del relat és patent, entre el matrimoni, en tot el seu contingut. T'has superat molt amb aquest relat. N'hi ha agrada llegir-te de nou. Feia temps que no passaves per la meua pàgina. Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu relat "Jovençà", el qual m'has explicat molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
Si temps, em pots llegir "La jugada d'escacs" i "Un estranger extravagant". Gràcies.
Que passes bona vesprada.
Salutacions cordials.
PERLA DE VELLUT
l´Autor

54 Relats
182 Comentaris
25980 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Amant de la literatura, llegir i escriure. Escriptora amb molts somnis que complir. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.comÚltims relats de l'autor
- Poema Fina amb paràfrasi explicativa
- Poema Kelly amb paràfrasi explicativa
- Poema Sílvia amb paràfrasi explicativa
- Un setze de febrer
- Poema Esther amb paràfrasi explicativa
- Poema Nina amb paràfrasi explicativa
- Poema Quimeta amb paràfrasi explicativa
- Poema Úrsula amb paràfrasi explicativa
- Poema Paula amb paràfrasi explicativa
- Poema Yasmin amb paràfrasi explicativa
- Poema Tomasa amb paràfrasi explicativa
- Poema Dolors amb paràfrasi explicativa
- Poema Ruth amb paràfrasi explicativa
- Poema Carla amb paràfrasi explicativa
- Poema Marta amb paràfrasi explicativa