L'escriptor (Èxit/Fracàs)

Somiava amb un cert renom en el magne món de la literatura. De cada vegada passava més hores davant el computador, prenent notes al carrer, consultant llibres i diccionaris; l'escriptura l'apassionava fins al punt d'estar-se fins a altes hores de la matinada acabant un capítol o definint un guió. Imaginava de veure els seus llibres a les prestatgeries de les llibreries, fins i tot de poder editar les seves pròpies obres.

Un dia, sense anar-ho a cercar, veié manifestar-se el seu somni com a conseqüència d'una casualitat. Un empresari li oferí de treballar en una gran editorial. Sense pensar-ho acceptà la feina i signà un sucós contracte que hauria d'obsequiar-lo amb un bon sou, però sobretot amb la sensació d'haver trobat la felicitat. Estava orgullós del seu succés.

El primer dia va arribar d'hora. El cap del departament, un senyor seriós i molt ben vestit, el va presentar a la resta d'empleats i el va menar cap al seu despatx. A la porta, un jove somrient el saludà efusivament: era el seu secretari. Queda meravellat pel fet de tenir una persona exclusivament a les seves ordres.

Unes poques setmanes després el seu parer havia canviat. No feia més que assistir a reunions avorrides, xerrar de pressuposts i intentar esquivar el seu secretari, qui el cercava tothora per completar l'agenda del dia següent. La seva jornada de feina era de cada vegada més llarga. No tenia mai temps per a escriure, i enyorava les seves amistats, sortir a prendre notes, passejar, passar-ho bé. El que el feia viure tan poc temps enrere era ara un simple record diluït en el passat.

En un moment d'incertesa, entrà al bany d'executius, s'assegué a la tassa del vàter, tancà els ulls i plorà.