Fotografia

Retenir aquell moment, aquella imatge. Allargar aquella mirada càlida per sempre més.
A falta de càmera de fotos només em resta la descripció d'aquell instant.

Els seus cabells combinats en tons blancs, grisos i negres. La pell de la cara d'un rosat pàl.lid. Els seus ulls...sempre tant tendres i profunds. Els seus llavis, prims, formant una línea de mig somriure, sempre.
La manera de vestir. Modern, juvenil. Els anys no passen en va. Demostrant vitalitat i alegria.
El gest. Les seves mans. Ai...les seves mans. Encara les recordo. Tot el que toca, agafa o acaricía , és com una perllongació del seu cos. Forma part d'ell. Encara que sigui durant un segon. I en aquell segon passes a ser ell. I t'hi quedaries.

No voldria esborrar mai aquella foto mental que em vaig guardar. No voldria que el temps en fés perdre la definició. Tanco els ulls i apareix. De vegades no cal ni que tanqui els ulls.
Ara, impresa ja la foto, em cal retornar a la realitat. Tocar de peus a terra. Desar en la ment i en el paper aquest sentiment que tant em dol desar. Ho ploro i no ho intento evitar.
S'ha remogut una terra que estava en repós. Ara cal aplanar-la de nou perque, siguem realistes, ell no va fer cap foto de mi. Ell es va acostar un moment, em va tocar un instant. I es va oblidar que era allà.
Jo, un ser insignificant i petit com un punt en un gran llibre. Estava allà. Observant. Sense saber què dir. Amb uns sentiments a flor de pell. Malgrat els anys. Uns sentiments que mai ningú ha rebut. Ni rebran. Perque són tan intensos que fan mal. I tot i així em resisteixo a ignorar-los. I deixant-me portar per la imaginació apareix de nou al meu costat. Mirant-me i agafant-me de les mans.
I tot torna a començar.