Fotografia

Un relat de: Teresa73

Retenir aquell moment, aquella imatge. Allargar aquella mirada càlida per sempre més.
A falta de càmera de fotos només em resta la descripció d'aquell instant.

Els seus cabells combinats en tons blancs, grisos i negres. La pell de la cara d'un rosat pàl.lid. Els seus ulls...sempre tant tendres i profunds. Els seus llavis, prims, formant una línea de mig somriure, sempre.
La manera de vestir. Modern, juvenil. Els anys no passen en va. Demostrant vitalitat i alegria.
El gest. Les seves mans. Ai...les seves mans. Encara les recordo. Tot el que toca, agafa o acaricía , és com una perllongació del seu cos. Forma part d'ell. Encara que sigui durant un segon. I en aquell segon passes a ser ell. I t'hi quedaries.

No voldria esborrar mai aquella foto mental que em vaig guardar. No voldria que el temps en fés perdre la definició. Tanco els ulls i apareix. De vegades no cal ni que tanqui els ulls.
Ara, impresa ja la foto, em cal retornar a la realitat. Tocar de peus a terra. Desar en la ment i en el paper aquest sentiment que tant em dol desar. Ho ploro i no ho intento evitar.
S'ha remogut una terra que estava en repós. Ara cal aplanar-la de nou perque, siguem realistes, ell no va fer cap foto de mi. Ell es va acostar un moment, em va tocar un instant. I es va oblidar que era allà.
Jo, un ser insignificant i petit com un punt en un gran llibre. Estava allà. Observant. Sense saber què dir. Amb uns sentiments a flor de pell. Malgrat els anys. Uns sentiments que mai ningú ha rebut. Ni rebran. Perque són tan intensos que fan mal. I tot i així em resisteixo a ignorar-los. I deixant-me portar per la imaginació apareix de nou al meu costat. Mirant-me i agafant-me de les mans.
I tot torna a començar.

Comentaris

  • Llibre | 28-02-2008

    Un relat on es pot apreciar el valor del record per damunt dels objectes. Perquè tal com ens mostra la veu narradora, de vegades, sovint, per no dir sempre, és la memòria qui aconsegueix salvar de l'oblit, molt més que el testimoni gràfic, aquelles coses que de debò ens han importat, que de debò ens han fet sentir vius.

    Fins la propera,

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Teresa73

14 Relats

10 Comentaris

11591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Teresa Lluveras: professora de música. Escriu textos i lletres de diverses cantates infantils. Petits relats, contes i poemes.
Podeu llegir-ne a www.teresalluveras.blogspot.com