Aquell dia

Un relat de: Teresa73

Vaig seguir discretament la conversa d'aquella dona mentre simulava la meva lectura diària de les notícies d'actualitat.
La veu de "pito" de la senyora em ressonava punyentment dins el meu cap destorbant-me clarament.
A jutjar per les cares de la resta del personal, doncs em trobava en el vell cafè del poble, aquella soprano d'amples dimensions arribava fins al timpà més petit de tots els oients. I el seu riure impostat feia patir la resistència de les bombetes del local.

El seu acompanyant, un home prim i encongit, lluitava per fer-se lloc entre paraules amb força poc èxit.
El diàleg, perdó, el monòleg a seguir anava dels gustos culinaris de la senyora i de com el seu home, que només feia que dir sí amb el cap, els hi havia de cuinar.
-" M'agrada la patata bullida, m'agraden els pèsols bullits, m'agrada la pastanaga bullida, però no m'agrada l'ensaladilla!"-
El pobre home afirmava i intentava calmar la dona que, d'altra banda, per a ella era una forma natural de parlar al seu marit...

Vaig intentar diverses vegades concentrar-me en l'article que tenia al meu davant.
Finalment vaig desistir, vaig pagar el meu cafè i em vaig dirigir a la meva bicicleta per anar a fer unes compres.

...


Amb les alforges de la bici plenes a vessar de les compres del súper, vaig anar cap a casa amb l'únic pensament al cap d'apoltronar-me al platja amb el meu estimat diari.
Un cop desades les compres a la nevera, protector posat i tovallola en mà, em vaig encaminar cap a la sorra.

Ni hi havia gaire gent. Encara era d'hora i estàvem a principis de juliol. Pintava bé. Fins i tot considerava la possibilitat de fer una becaineta de canonge.

Em vaig ajeure damunt la tovallola de bocaterrosa decidit a llegir el meu article que tenia a mitges.
No duia encara dues línies, que vaig tornar a sentir aquella veu punyent.
No vaig gosar aixecar el cap. Els meus ulls es van quedar fixes en l'última paraula que havia llegit. que potser aquella veu estava incorporada en aquell article?!!
Cada vegada sentia la veu de la dona més a prop. Finalment vaig alçar els ulls i vaig veure la enorme portadora de la veu amb el seu marit encongit carregat amb la nevera i el para-sol.
La senyora havia decidit posar-se només a uns metres d'on jo era. I això que la platja era ben buida!

Vaig poder fixar-me bé en la dona. Era un enorme "paquiderm" ros i pintat com un lloro verd. Portava una camisola de platja de color vermell i duia un braçalet de colors de 4 dits d'ample.
Per espant meu, la senyora disposava a treure's la camisola i lluir el seu banyador...o... no...
Vaig girar el cap sense pensar-m'ho dos cops, vaig agafar les meves pertinences i vaig caminar uns 30 metres de platja.

...

Comentaris

  • un dia [Ofensiu]
    ANEROL | 05-09-2008 | Valoració: 10

    d'aquells que se't fica una veu estrident en la teva vida. Explica't en tercera persona no tindria més força el relat?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Teresa73

14 Relats

10 Comentaris

11607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Teresa Lluveras: professora de música. Escriu textos i lletres de diverses cantates infantils. Petits relats, contes i poemes.
Podeu llegir-ne a www.teresalluveras.blogspot.com