Ja hi tornem, és Nadal i no tinc mitjons. La meva llista és llarga, a veure si cau alguna cosa

Un relat de: Teresa73

Una habitació. Un llit. L'home es remou i es gira cap un costat. Un lleuger tic nerviós li fa bellugar un dit del peu . El sol de migdia li toca la cara i ell fa una ganyota. Es regira de nou. Se senten uns crits llunyans:"que te he dicho mil veces que no me dejes aquí tu cosas! Que me tienes harta...". "Ja hi tornem amb els veïns, òstia!"diu ell. Es tapa el cap amb el coixí. Alguna cosa cau. S'aixeca d'un sobresalt. "Òstia amb el gat!". Li tira el coixí. El gat fuig i l'home riu. S'acosta a la finestra. De lluny es veu una decoració nadalenca. Va cap a la dutxa. El baf de l'aigua calenta entela el mirall i ell fa un dibuixet amb el dit. De nou a l'habitació es vesteix. Obre un calaix i remena la roba. Suspira " és Nadal i no tinc mitjons". A la cuina hi ha el cossi de la roba per plegar i rebusca uns mitjons. De pas obre la nevera i beu un glop de llet. Està sol i beu directe de l'ampolla. Li crida l'atenció un paper de damunt la taula. Ganyota. Li toca anar a comprar. La llista és molt llarga. Se'n torna a l'habitació sense agafar el paper.
Tot empolainat surt al carrer. Mira el rellotge. Tres quarts d'una. " Merda" renega. Agafa el mòbil. "hola preciosa, he tingut un matí molt liat a la feina. Arribaré uns vint minuts tard". Es fica a la boca del metro. Als torniquets de la Pl. Catalunya per agafar la linea verda hi ha una gran cua per passar la tarja. Espera el seu torn. Dins el metro tothom va apretat. Pel passadís d'enllaç, la gent amb presses li dóna empentes. L'home se'ls mira impassible i segueix al seu ritme pausat. Al baixar les escales de l'estació de tren veu una noia davant seu. Té les cames boniques. Porta una faldilla negra i un mocador hippy fent de cinturó. A la mà porta una carpeta de la uni. Ell l'avança i li somriu. Ella li respon el somriure. Ell s'hi acosta i encenten una conversa. Caminen per l'andana. De cop ell cau."òstia!"Es mira els peus de la noia. Són petits. Les papers de la uni s'escampen per terra. Ella els recull rient. L'home s'aixeca. Continuen caminant. El tren d'ella arriba. Pugen tots dos. La conversa continua. Moltes rialles. algunes carícies. L'home mira l'hora. Dos quarts de dues. Baixen a Canet. Arriben a la platja i sóna el mòbil d'ell. "hola preciosa, estic aturat al tren dins un túnel...". Es gira de cop tot sobresaltat. Lluny al passeig marítim hi ha una dona parlant pel mòbil mirant-se'l.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Teresa73

14 Relats

10 Comentaris

11607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Teresa Lluveras: professora de música. Escriu textos i lletres de diverses cantates infantils. Petits relats, contes i poemes.
Podeu llegir-ne a www.teresalluveras.blogspot.com