realitat o ficció?

Un relat de: mharta

Quan ja res no sigui incert,
I, per fi, hagi oblidat
el darrer alè del teu tacte efervescent,
Podré dir que tot va ser un joc;
Podré creure'm que res no m'importava
I cridaré ben alt que aquells dies juvenils,
Van ser hores d'espases poc afilades.
Però, mentrestant,
les bombolles que esgarrapen l'aigua,
Continuen coent-me als ulls
Com boires humides i foradades.
Tu i jo...
Som realitat o som ficció?
O, tan sols, l'ombra d'un volcà en erupció?

Comentaris

  • Una realitat, la tava poesia[Ofensiu]
    Dyonisos | 11-11-2006 | Valoració: 10

    Sempre he reflexionat sobre aquesta paradoxa, i he arribat a la conclusió de que la realitat no existeix. Tan sols és la suma de les ficcions que generen tots aquells que la contemplen...
    Amb els teus dos darrers versos m'has fet dubtar sobre allò que em semblava cert. Ara crec que tot està als sentiments. La realitat i també la ficció de cadascú.

  • La ficció sempre és basa en la realitat[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-10-2006 | Valoració: 10

    Tothom hem dit en alguna ocasió que la realitat supera a la ficció. Jo ara mateix no sé si és així o no ho és, però sí que diré que la ficció sempre es basa en la realitat.
    Marta, enhorabona per la teua poesia. Sobretot els dos darrers versos són definitius... No deixes mai de fer això que fas tan bé!


  • Carai[Ofensiu]
    Melcior | 04-06-2006

    Noia, quina capacitat creativa que portes, segur
    que estàs passant una bona ratxa,enhorabona,
    i endavant.